Lleure cultural - Page 5

Névoa

//

Dissabte 23 de novembre de 2019 a les 9 del vespre, la cantant Núria Piferrer – Névoa – actua al Teatre de Sàrria on ofereix un conert titula ‘Consciència de classe“.

L’escriptor Àlex Susanna la descriu perfectament:

“Des del primer moment que vaig sentir-la vaig quedar-ne fascinat, i un cop i un altre m’he deixat impregnar per la seva veu i les cançons …. ens les serveix amb la seva veu jove i ja feta, modulada, plena de foscos ressons i d’una passió que la portarà, de ben segur, tan lluny com ella vulgui”

Això ho deia quan va treure el seu primer disc “Entre les pedres i els peixos” i està clar que la Núria Piferrer ni ha volgut ser mediàtica ni s’ha prodigat massa en concerts. Això sí, té un reconeixement i ha estat capaç d’omplir el Palau de la Música. Artísticament és pura.

Afageixo un vídeo que he trobat:

Bach i Händel a Sant Felip Neri

Malgrat que Bach i Händel van néixer a Alemanya el mateix any, el 1685, amb poc més d’un mes de diferència i a tan sols a 40km de distància, els seus camins mai es van arribar a creuar.

Passat molt temps, l’Orquestra Barroca Catalana, farà que per fi es “trobin” en un proper concert a l’Església de Sant Felip Neri, diumenge 17 de novembre a les 19:00 hores

Reserves: 673815799. Venda d’entrades.

Art Llobet 2019: Festival de les Arts i la Guitarra

///

Farà uns vint anys, una colla de guitarristes recuperà la memòria de Miquel Llobet (1878-1938) que fou un guitarrista amb gran prestigi internacional, però al morir l’any 1938, en plena guerra, quedà relegat a l’oblit més absolut.

Al identificar el ninxo al Poblenou veieren que estava abandonat i en procés que portessin les restes a l’ossari comú. Ho van aturar, van arranjar el ninxo i cada any al voltant de tots sants, van uns quants guitarristes de qualsevol edat a tocar-hi unes peces. És una acte íntim, hi pot anar qui vulgui però allà s’apleguen unes vint persones solament. Dura uns 30 minuts i comença a les 12:00.

Aquest acte clou cada any el festival de guitarra que també organitzen per aquestes dates i que us recomano. Enllaço el programa.

Poso també unes quantes peces de Llobet que es poden trobar a Youtube. Les peces de Llobet les podeu trobar interpretades per guitarristes com Andrés Segovia i no es donava imprtància a qui havia fet la peça o l’arrenjament. Ara no.

El testament d’Amèlia Andreas Grossmann

Variacions sobre un tema de Sor Vladimir Gorbach

Romança Stephanie Jones

Cançó del lladre Kevin Loh

El noi de la mare Carles Trepat

 

CLÀSSICA A LA LLOTJA

/

L’Associació Foment de la Música Clàssica va començar a promocionar concerts l’any 1991 i ja porta organitzats més de 700 concerts. Els auditoris han estat diversos: una primera etapa llarga a la Cova de Drac, després als parcs públics, 11 edicions de música als palaus i ara porten anys estabilitzats a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a la Llotja de Barcelona. Els concerts son setmanals, cada dimarts a les 8 del vespre, duren uns 3/4 i el preu de l’entrada és de 12 €. Bona oferta gastronòmica al voltant.

Us passo un enllaç del programa de la tardor-hivern de 2019 i un vídeo d’un concert d’Anton Serra, que és l’ànima de l’associació, a l’Acadèmia de Sant Jordi, així podeu veure també l’espai.

La pluja

//

Avui amb una aportació literària  d’en Joan Ignasi Elies, que ens endinsa amb la seva “finetza” habitual,  un recull de poesies i de pintura que tracten sobre LA PLUJA. http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2019/10/la-pluja-i.html

Crec que és oportú observar que comença el seu relat amb una llarga poesia d’en Joan Oliver -Pere Quart-. No és casualitat doncs aquest any es celebra els 100 anys de la Colla de Sabadell https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2019/anycolladesabadell/inici/

Que tinguis una bona lectura.

Salutacions.

Ricard Estrada i Arimon

Thomas Piketty

//////

En breu sortirà publicat en català (Edicions 62) el darrer llibre de Thomas Piketty ‘Capital i ideologia‘. L’anunci de l’Editorial recorda el principi circense ‘encore plus difficile‘. Thomas Piketty, diu, el pensador que vol canviar el món, l’economista més influent”.

Amb propòsits tan elevats, el llibre té 1232 pàgines i està dividit en tres llibres. En el primer (66 % del llibre) fa història de la desigualtat, en el segon (25% ) tracta l’evolució del sistema de partits a Europa i USA i en el tercer (9 %) dona la idea de socialisme participatiu per a superar el capitalisme i la propietat privada.

A part de tractar d’economia, la història i la ciència política, Piketty també té molt en compte la literatura en el seu pensament. D’unes converses organitzades pel Fons de Cultura Econòmica (Mèxic) n’extrec unes afirmacions:

  • Thomas Piketty:…creo que la literatura como una poderosa forma única para expresar las consecuencias de la inequidad en la vida. Balzac, Austen y Carlos Fuentes tienen una increíble y poderosa manera de expresar lo que significa para los grupos de individuos tener esta situación mundial única en términos monetarios. Y yo no tengo ese tipo de talento, pero las ciencias sociales pueden aportar un lenguaje distinto y otra perspectiva sobre la inequidad, lo cual creo es complementario a la literatura y sus aportaciones. Cuando una representación literaria de la inequidad no es posible creo que hay una gran limitación en nuestra habilidad de entender la inequidad y es por ello que en el libro procuro confrontar ambos. ¿Es la inequidad de hoy más violenta que en el pasado? Sí, de alguna forma. Era un punto que quería hacer al comparar a Carlos Fuentes con Balzac, donde se tiene el mismo problema de herencia y la misma cuestión de búsqueda de riqueza. Al final de la novela de Fuentes (La voluntad y la fortuna) hay un asesinato perpetrado por una mujer joven que quiere obtener el dinero. Básicamente, heredó la riqueza del millonario, quien se parece mucho a Carlos Slim. Con Balzac, 200 años antes, es lo que proponen a Rastignac. Excepto que Rastignac no lo hace. Asesinar es demasiado para él, aunque está muy tentado a hacerlo decide refrenarse antes de adquirir la riqueza. De cierta forma, la violencia en México hoy quizás rebasa a la del París de 1820 en cuanto a la estructura de la inequidad. Eso es lo que expresa Fuentes en comparación con Balzac. Creo que hay mucho que aprender de todos ellos, incluso economía (Mèxic,2014).

Quim

El cuento de las comadrejas

Divertida comèdia negra del director argentí Juan José Campanella (El mismo amor, la misma lluvia – El secreto de sus ojos – El hijo de la novia – Luna de Avellaneda….).

Feia molt de temps que no m’ho passava tant bé en una sala de cinema. Un guió original (remake de Los muchachos de antes no usaban arsénico) una delícia de diàlegs (tot i que costa seguir-los prou bé per l’accent argentí) i una interpretació magnífica. Hi ha qui diu que és un pèl llarga (129 minuts) però a mi se’m van passar volant i, en acabar, ja tenia ganes de tornar-la a veure per assaborir més els diàlegs.

Jo la vaig veure al Renoir Floridablanca però ara la podeu veure al Méliès.

Salut!

Roger Hoyos

http://www.meliescinemes.com/

Nadal 2018

////

Hola, punyeteros,

Després d’estar a punt de triar algun dels poètes maudits nostrats (que si en Fages de Climent, que si en Josep Pedrals,…), he decidit mantenir-me fidel (no per sempre més) al servei dels clàssics, que són garantia.

La Nadala d’enguany és d’en Josep Carner, l’anomenat -amb raó- “Príncep dels Poetes”.

EL CAMÍ DE NADAL

Quan sota el cel tot gris que l’empresona

s’ajup el dia a un tendre caminal,

és solament que picona, picona

el camí de Nadal.

Quan de joiells posa una fina randa

el gebre per garrigues i tossal,

és que engarlanda, engarlanda

el camí de Nadal.

Quan ningú pena ni es plany ni s’acora

i en la nit freda hi ha un goig matinal,

és que teniu a la vora

el camí de Nadal.

I quan s’enjoia la vida revessa

i us enlluerna l’Infant immortal,

és que pel cor us travessa

el camí de Nadal.

Adjunto una divagació sobre els idiolectes i els perills de relaxar-nos (cantant).

Estimeu. Sigueu estimats. For ever and ever.

Au!

Iu

https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Nadala-Iu-2018.pdf

1 3 4 5