Divulgació científica

Història econòmica

Publicat el dia
///

Enguany, una vegada més els premis Nobels d’Economia han premiat treballs d’història però, això sí, lligats a la seva aportació a la teoria econòmica. Ha passat aquest any amb la importància de la cultura del coneixement en les institucions, l’any 2024 amb la importància de les institucions en el creixement, l’any 23 amb la historia laboral de les dones, l’any 1976 amb la història monetària dels Estats Units i l’any 1973 amb la història del ferrocarril.

De la història se n’aprèn però no es repeteix. Això venia a dir en Josep Fontana: La història no servia per a fer prediccions, serveix per no repetir errors. I és curiós perquè dels Nobel veiem que de la història se’n pot extreure un model teòric. Funcionaran aquests models? La veritat és que no ho se. L’economia funciona en entorn complex. Encara que hi hagi una bona teoria hi ha molts factors que intervenen en l’evolució de les coses (*).

Sigui com sigui, estic contentíssim amb els Nobels d’història tant d’aquest any (importància del coneixement en el creixement) com de l’any passat (importància de les institucions en el creixement). La Teoria Econòmica que ens havien ensenyat semblava extraordinàriament limitada, potser també per aquests efecte de la complexitat de les coses en economia. De Joel Mokyr, historiador i un dels Nobels d’enguany, hi ha dos llibres traduïts al castellà però lamentablement  no estan a la xara d biblioteques. A les llibreries un està exhaurit i l’anuncien de segona mà a un preu de 150€

La Societat Catalana d’Economia ha organitzat la presentació dels Nobels d’enguany pel dia 1 de desembre a les 18:00 amb els professors Alfonso Herranz (UB) d’història i Vahagn Jerbashian (UB) de teoria del creixement. Potser ens aclarint tot plegat.

Alfonso Herranz (UB) havia participat en projectes d’investigador amb Jordi Catalan com a investigador principal. Amb aquest Nobel s’ha demostrat la importància immensa que poden tenir els historiadors. A Catalunya n’hem tingut d’extraordinaris. Un és en Jordi Catalan, actualment de baixa, però que ha fet treballs amb un reconeixement internacional. Es un bon moment per a recordar la presentació del llibre del que n’és editor i principal autor  Crises and transformation in the Mediterranean world. Lessons from Catalonia el 14 de maig de 2024 a la SCE. La xerrada va ser en català i és molt recomanable. Hi ha historiadors que treballen molt bé i fan el món comprensible.

I acabo amb la història econòmica amb una entrevista a Emma Rothschild , de la coneguda família Rothschild, casada a més amb el Amartya Sen que lliga la història econòmica amb el medi ambient. Imparteix a Harvard una assignatura que anomenen Writing Histories of Climate Change. Em sembla molt recomanable

 

 

(*) Un cas curiós es la teoria de la població de Malthus que utilitza Oded Galor com a tesi  del seu llibre   ‘El viaje de la humanidad. El big bang de las civilizaciones: el misterio del crecimiento y la desiguadad ‘ Amb la teoria de Malthus explica el creixement de les civilitzacions reconeixent que aquesta teoria va deixar de funcionar a partir del moment en que Malthus la va formular !!!!

Ciència-ficció

Publicat el dia
///

El passat mes de setembre El Núvol (digital de cultura d’Ara.cat) informava de la publicació “L’endemà d’ahir” (Ed. L’Albí) de Xavier Duran ; es tracta d’una novel·la de ciència-ficció. L’anècdota és que el llibre és del 2024, la notícia és de molts “endemans” després de l’edició.

No passa res. La ciència ficció, si és de qualitat,  aguanta els anys. Els llibres de Jules Verne ho demostren. Encara s’estan editant alguns treballs seus inèdits. Carl Djerassi (1923- 2015) definia la ciència en ficció com el gènere literari que utilitza la ciència per vertebrar trames narratives que plantegen dilemes ètics relacionats amb la ciència, les persones científiques, la investigació  i la seva rellevància social.

Tenim la sort que a Catalunya hi ha una colla de científics dedicats, de vegades com a hobbie, a la divulgació de la ciència i al gènera de la ciència-ficció. Això facilita extraordinàriament que disposem de traduccions de les millores obres de ciència ficció o que es puguin editar llibres com el de Xavier Duran.

Així, el passat 9 d’abril es celebrà a Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) de les Rambles la novena “Àgora Ciutadana”, espai de debat per al públic general del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE-BKH) dedicada a analitzar el potencial de la literatura de ciència-ficció per a generar pensament crític sobre els avenços cientificotecnològics i com eina divulgadora.

Hi participaven Carme Torras, professora d’investigació del CSIC i cap del grup de recerca en Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), i Jordi de Manuel, biòleg i professor, ambdós també escriptors de ciència ficció. L’acte fou moderat per Pedro Messeguer, professor del CSIC especialitzat en intel·ligència artificial.

A l’acte es parlà dels llibres d’Isaac Asimov, Philip Dick, Ted Chiang, Ian McEwan, Becky Chambers i també de la Carme Torras, Felix de Palma, Jaume Valor,  Jordi de Manuel i Xavier Duran. Aquí teniu l’enllaç de la gravació a Youtube.

…

Del 4 al 12 d’octubre es celebra la Festa del Roser , Festa Major de les Rambles [ja li convé a La Rambla una re-naturalització!] A la festa s’hi ha afegit el Govern Militar amb una exposició titulada ‘Enginyers, soldats i savis al Govenr Militar’  que m’imagino deu estar molt basada en el llibre ‘La Academia de Matemáticas de Barcelona. El legado de los ingenieros militares’ (2004), que a em sembla un treball importantíssim, com a divulgació de la ciència i com document històric. L’exposició a més s’anuncia també en català la qual cosa em sembla molt pertinent.

El futur és de la IA

Publicat el dia
////

La conferència inaugural de la darrera Jornada del Economistes (21/11/24) «Economia i globalització en l’era de la IA»  de Xavier Ferràs Hernández, que a més de doctor en economia és enginyer de telecomunicacions, em va semblar fonamental per a orientar-se.

Molt didàctica, molt d’ESADE, començà descrivint en què consisteix la IA i explicà com històricament cada context tecnològic havia marcat un model organitzatiu, com les empreses adaptades a les noves tecnologies s’havien imposat  i com grans empreses que no s’adaptaren als canvis havien decaigut.

I d’aquí ja passà a considerar  en quin nou model organitzatiu ens porta el nou context tecnològic. En aquests moments les majors del món  ja estan plenament dins la tecnologia de la IA. Estem en una revolució científica sense precedents. Un dels exemples que posà fou el del liti que és una primera matèria essencial amb tota la problemàtica pròpia de les primeres matèries i que ara pot ser substituït per altres materials dissenyats mitjançant la IA.

El nou model organitzatiu és empresarial però també social polític i geopolític. Per començar, la IA requereix moltíssima energia i hi haurà molta pressió per a l’ús micro-reactors nuclears.

Per un altre costat des del 2022, la Xina supera els EEUU en producció científica. Aquesta setmana ha estat notícia la davallada a Borsa de NVIDIA  que fundada l’any 1993 ja encapçalava el rànquing de les empreses més grans del món. En el darrers anys totes les companyies mundials a l’àmbit de la IA necessitaven els xips de NVIDIA, però aquest dilluns s’ha anunciat el sorgiment de  DeepSeek, la IA xinesa que funciona sense xips d’última generació de NVIDIA i això ha provocat una disminució de la cotització del 17 per cent. Curiosament les restriccions comercials imposades pels EEUU han servit per a que els investigadors xinesos cerquessin solucions amb el que tenen disponible gratuïtament a internet.

El futur és de la I+D. I Europa, segons Xavier Farràs, pot jugar bé en l’àmbit que s’anomena ‘camions ocults’,  que son empreses més petites amb una gran especialització. Posà d’exemple ASML.

Rebequeria

Publicat el dia
/

I ara va d’economia recreativa (i molt seriosa). Distreure’s una mica és saludable, i ja toca. Passo l’enllaç d’un article de l’investigador Antoni-italo de Moragas publicat a ‘Nada es gratis’ (31/10/24) i titulat «Por qué Vinicius no ganó el balón de oro» Es tracta d’una anàlisi del sistema de votació amb referències a Condorcet, a la paradoxa d’Arrow i una possible “solució” a la paradoxa:

Si Florentino Pérez asumiera la responsabilidad de elegir al ganador, se eliminarían los problemas de fragmentación y dispersión de votos, y el trofeo casi con certeza acabaría en manos de un jugador del Madrid. Esta “solución” eliminaría futuras quejas y ausencias en la ceremonia, además de ser, tal vez, la única forma de evitar que Lamine Yamal acabe ganando el Balón de Oro con cualquier otro sistema de votación imaginable.

‘La paradoxa del benefici’ de Jan Eeckhout.

Publicat el dia
/

Després de tants anys dedicat a l’economia activament – a la pràctica i la teòrica també – segueixo descobrint i aprenent i molt. Tanmateix hi ha poques coses, que, ara ja,  afectin els meus esquemes generals, que és el que m’ha passat amb el llibre ‘La paradoxa del benefici’ de Jan Eeckhout.

L’autor posa de manifest que des dels anys 80, les condicions salarials no han millorat, tampoc les petites empreses, ni hi hagut una eclosió de start-up, encara que ho sembli, i, en canvi, les grans corporacions si que han obtingut grans beneficis que superaven les tendències històriques. Segons ell, és un procés que s’inicia els anys 80 amb la informatització general i que ha conduit a una disminució del grau de competència de les grans empreses. I és un problema i, a més, té difícil solució per quan les grans corporacions tenen molt poder i difícilment ningú gosa  posar el cascavell al gat.

No se m’havia ocorregut mai aquesta associació i té molt interès. Ens preocupa actualment que passarà amb la IA i resulta que ja tenim una experiència del que ha passat fa 40 anys. I és una experiència personal que per edat i per professió, m’ha tocat viure de ple.. Des d’una primera notícia de la informàtica a la Facultat d’Econòmiques amb en les pràctiques de Toni Laporte i Diana Garrigosa, l’Spectrum a casa (final anys 70),  Econometria II amb en Tomàs Aluja  (programa SPSS) (1980),  després cursos de programació al Centre de Càlcul (1981),  els PC’s (processador de textos, full de càlcul , bases de dades…) 1985, cercadors a Internet, aplicacions pròpies…

I tota aquesta evolució, en general, resulta que ha servit per a disminuir el grau de competència. Els polítics que prioritzen l’interès propi al general, per un principi – diuen- de pragmatisme, saben molt bé què significa l’expressió “posar el cascavell al gat”. Tot plegat és preocupant.

En fi, l’edició del llibre en català va ser presentada el 21 de novembre de 2011 a la Societat Catalana d’Economia, i ara ja es pot veure a Youtube. Us recomano l’exposició de  Jan Eeckhout que durà uns 23 minuts. És senzilla, entenedora i essencial. A part, sempre és curiós sentir algú parlant català amb accent flamenc.

Consciència, IA i tractament de la incertesa

Publicat el dia
//

Impressionant la xerrada del neuro-científic francès Stanislas Dehaene  a Aprendemos Juntos, un projecte educatiu (i d’imatge) del BBVA, enregistrada l’abril 2023. La xerrada es titula simplement “Cóm funciona el Cervell” i es pot visualitzar en  francès subtitulat o amb traducció simultània castellà.

Ja m’havia semblat molt interessant la xerrada en el mateix programa, també sobre neurociència del català David Bueno explicant com l’educació transforma el nostre cervell. És de l’any 2018 i arrel d’aquella conferència després vaig llegir el seu llibre «Trenca-t’hi el cap (la cultura com a motor de la re-evolució cerebral)»  de  Ed. Destino, 2019.

Els vídeos porten milions de visualitzacions a YouTube i en els dos casos l’interès per la  millora de l’educació aprofitant els coneixements  de la neurociència és fonamental. No surt a la biografia però en el transcurs del vídeo Stanislas Dehaene manifesta ser el President del Comitè Científic per a l’Ensenyament a França (!!!!), doncs allà per davant.

…

En el seu llibre de David Bueno entre molt sobre el problema de la consciència (i autoconsciència) i el lliure albir. És una qüestió molt relacionada amb la intel·ligència artificial (IA). Com ja deia Roger Penrose, en el seu clàssic “La nova ment del emperador” (1989), la dificultat de les màquines per arribar a la intel·ligència artificial és la impossibilitat de tenir consciència.

La màquina no té capacitat de voler ser davant d’un futur incert, es fa més evident. ¡El lliure albir seria això! Ara bé, tinc la impressió que quan a la màquina se li marquen uns objectius, en alguns àmbits , la resolució que fa és millor que la humana.

M’explicaré. Dilluns passat vaig anar la presentació del llibre “100 coses que cal saber sobre la intel·ligència artificial” de Ramón López de Mántaras . Molt interessant. Es va referir a capacitats del que anomenem  IA i dintre de les capacitats una experiència seva en el camp de la medicina on hi havia un pacient amb problemes de pneumònia, el no encertaven el diagnòstic i un programa d’IA desenvolupat pel seu equip ell va assenyalar la causa i , amb això, la solució(*).

A part de que la IA disposa de molta informació, crec que  la IA aportar  coherència lògica en el tractament de la incertesa. Amos Tversky, parella científica de Daniel Kahneman, psicòleg i premi Nobel d’economia,  experimentà amb un fenomen que anomenà unpackaging (efecte desagregació) i que es podia il·lustrar amb el següent exemple: una actriu ingressava en un hospital d’urgències fingint un dolor agut a la part inferior dreta de l’abdomen i es demanava a un grup de metges que consideren la probabilitat de tres possibles diagnòstics: a) gastroenteritis, b) embaràs i c) altres causes. A un altre grup de metges se li va ampliar la llista substituint altres causes per tres possibilitats: apendicitis, nefritis i inflamació pèlvica. El resultat és que si el primer grup de metges va atribuir a la gastroenteritis una probabilitat del 31%, el segon li va assignar una probabilitat del 16%.

No es cap crítica als metges, és un fenomen: la incertesa no es tracta bé. En economia passa igual, té molt poc a veure el risc (objectiu) calculat amb moltes dades a Borsa que el risc (subjectiu com a molt) d’una determinada empresa. Aquests problemes crec que no s’expliquen a les facultats, excepte en determinats  estudis de matemàtiques i informàtica on es formen els joves que després van a treballar en IA. Aquests sí que ho saben. El mateix Amos Tversky va fer una teoria matemàtica situacions com la descrita a l’efecte  unpackaging , per tractar la incertesa també  hi ha una teoria matemàtica de l’evidència, de subconjunts borrosos, conjunts toscos…Fa anys que ja havia llegit que alguns dels creadors d’aquestes teories matemàtiques estaven treballant en el desenvolupament de la IA i m’imagino que els hi funciona molt bé, sobretot aportant coherència. Llàstima que la ´programació de la IA sigui una caixa negra.

 

(*) Roderic Guigó, cap del grup Biologia Computacional del Processament d’ARN al Centre de Regulació Genòmica va fer referència al programa de Mántaras i a la IA a la conferència “IA i biomedicina: Reflexions sobre el futur de la salut i la recerca” (Ateneu Barcelonès 04/10/2023)

Fundación Conocimiento y Desarrollo

Publicat el dia
/

La Fundación Conocimiento y Desarrollo (FCYD), acaba de publicar el seu informe anual que ‘elabora amb l’aval per experts nacionals i internacionals i e el que s’analitza la contribució de la universitat espanyola al desenvolupament econòmic i social del país així com el seu rol com a promotora del progrés, el creixement i la internacionalització’.

La FYCD té  com a patrons el Banc de Santander – Ana Patricia Botín és la presidenta- Telefònica, Inditex, Iberdrola, Planeta… i és de les poques fundacions d’àmbit estatal que té seu a Barcelona. El vici-president és en Paco Solé Parellada.

L’informe és ampli, i es pot descarregar sense problemes, però els mitjans de comunicació acostumen a fixar-se en els rankings d’universitats. L’Alexandre Blasi m’envia una nota sobre l’informe publicada pel diari ARA. També  Via Empresa publica una nota.

 

Javier Tejada: física, saviesa i bonhomia

Publicat el dia
//

Dijous de la setmana passada, 20/04/23l, vam tenir l’oportunitat de conèixer al físic Javier Tejada a la tertúlia del 7 Portes en la que participem un grup d’amics garlaires. Javier Tejada, premi de la Real Sociedad Española de Física- Fundación BBVA, “pels seus descobriments essencials a l’àrea del magnetisme quàntic que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria, així com per les aplicacions tècniques dels seus descobriments, les seves nombroses patents i la seva activitat divulgativa”,  té una web professional on hi podreu trobar documentació sobre la seva visió prospectiva en relació a la IA i l’energia, que és del que més es va tractar a la tertúlia.

El sopar va ser molt participatiu i  això és un èxit. Hi havia uns 25 assistents, molts van dir seva amb visió interessant i rellevant. Jo, d’acord amb allò que em motiva,  em quedo amb una idea que va treure Javier Tejada: la COMPLEXITAT – el seu tractament – és  l’assignatura pendent dels humans. Estic absolutament d’acord, en general no es pensa bé, es cometen errors lògics i, per tant, tampoc es decideix bé. // Si la IA no té un objectiu vital i l’home, que sí que el té, en general pensa fent errors, com serà la simbiosi entre IA i humans? Entrarem en un nou període d’il·lustració?

….

Cabòries sobre la IA  a part, de la informació consultada, m’ha interessat moltíssim un vídeo amb una entrevista que manté amb Javier Barón, Cap del Departament de Pintura del Segle XIX del Museu Nacional del Prado  en relació amb Nens a la platja, de Sorolla. Que meravellosa és la naturalesa humana !

Entrevista amb ChatGPT

Publicat el dia
///

No vaig poder resistir la temptació i em vaig posar a xerrar amb el programa d’intel·ligència artificial (IA) ChatGPT, vaig provar a veure si em donava la possibilitat d’anomenar-lo Jepet, però no, d’entrada  s’autoanomena ChatGPT.

La primera experiència va ser impressionant, primer perquè es pot expressar en un català molt ben construït, millor que el dels traductors i, en segon lloc, perquè sobre allò que li preguntava, qüestions relacionades amb la meva tesi doctoral, estava ben informat.

Quim. Bona nit.

ChatGPT. Bona nit! Em dic ChatGPT, com puc ajudar-te avui?

Quim. Què et sembla aquesta afirmació: “una proposició pot ser a la vegada vertadera i falsa a condició d’assignar un grau a la seva veritat i un grau a la seva falsedat” COMENTARI: Aquesta afirmació està a la pàgina 127 de la meva tesi doctoral.

ChatGPT. Aquesta afirmació, coneguda com a lògica difusa, és una teoria que sosté que les proposicions no només poden ser vertaderes o falses, sinó que també poden tenir un grau de veritat o falsedat. Això significa que una proposició pot ser parcialment vertadera i parcialment falsa.

Aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial i en altres àmbits on s’utilitzen sistemes basats en la lògica. En aquest sentit, la teoria de la lògica difusa permet la creació de sistemes més precisos i adaptables a situacions més complexes.

En general, la validesa d’aquesta afirmació depèn del marc teòric i dels supòsits en què es basa. Per tant, és important tenir en compte el context en què s’utilitza la teoria de la lògica difusa per entendre la validesa d’aquesta afirmació.

Quim. Em dius que aquesta teoria és molt utilitzada en la intel·ligència artificial. Així, tu la fas servir?

ChatGPT. Sí, és cert que la teoria de la lògica difusa és una de les eines més utilitzades en la intel·ligència artificial per tractar la incertesa i la imprecisió en les dades. Com a model de llenguatge natural basat en l’IA, el meu entrenament es basa en algorismes que fan servir la lògica difusa per a la classificació de textos, el reconeixement de veu, la traducció automàtica i altres tasques relacionades amb el processament de dades.

…

Quim. Moltes gràcies ChatGPT

ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!

 

Una crítica – Noam Chomsky – que s’ha fet a aquests programes és que Si bé, poden descriure i predir “allò que és”, “allò que va ser” i allò que serà”, no són capaços d’explicar “allò que no és” i “allò que no podria ser”. Jordi Bover, director de TERMCAT, a l’article amb el títol “L’art de fer diccionaris: de la calaixera de mossèn Alcover al ChatGPT” afirma que a ChatGPT se li pot demanar que faci un diccionari d’algun àmbit i el resultat és que “les definicions no són uniformes, la selecció de termes és parcial… I això sense entrar a fons en la veracitat de les informacions o en els biaixos conceptuals que, intencionadament o no, s’hi puguin introduir”.

La qüestió  és si tenim possibilitats (formació) per a ser crítics amb el ChatGPT, com ara fa el director de TERMCAT.

El Chat GPT té defectes però és tot un món que s’obre. La conversa que jo he pogut mantenir amb el ChapGPTE i que amplio al final del mail , per qui pugui estar interessat, no la podria tenir amb molts economistes

 

 

Pels que pugui tenir més interès completo l’entrevista esmentada parlant amb ChatGPT de temes estudiats a la meva tesi doctoral.

….

Quim. La lògica difusa també es fa servir en finances ?

ChatGPT. Sí, la lògica difusa també es fa servir en el camp de les finances per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa. Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers o en la gestió de carteres d’inversió.

En aquests casos, la lògica difusa s’utilitza per modelar la incertesa i la imprecisió en les dades i així obtenir conclusions més acurades. Així, s’analitzen les dades a través de variables lingüístiques que tenen en compte el nivell de certesa o incertesa que es vol expressar en cada cas.

Per exemple, en l’anàlisi de riscos financers, es poden definir variables lingüístiques per expressar el grau de risc d’una inversió en funció de factors com la volatilitat del mercat o l’estat de l’economia. Així, es pot establir un sistema de control difús que permeti prendre decisions d’inversió basades en l’anàlisi de les dades.

…

Quim. Keynes també considerava el grau de veritat i el grau de falsedat a la seva doctoral. És així?

ChatGPT. És cert que John Maynard Keynes, un dels economistes més influents del segle XX, va abordar la qüestió de la veritat i la falsedat en la seva obra acadèmica. En la seva tesi doctoral, que va ser publicada el 1904 amb el títol “Notes on the Theory of Probability”, Keynes va explorar la naturalesa de la probabilitat i va desenvolupar una teoria de la probabilitat que tenia en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

En aquesta obra, Keynes va proposar la noció de la “probabilitat de veritat”, que mesura el grau en què una proposició és veritable, i la “probabilitat de falsedat”, que mesura el grau en què una proposició és falsa. Això va representar un canvi de paradigma respecte a la teoria clàssica de la probabilitat, que considerava només la probabilitat de successos i la seva freqüència.

En la seva obra posterior, com ara “The General Theory of Employment, Interest and Money” publicada el 1936, Keynes també va abordar la qüestió de la incertesa i la imprecisió en el context de l’economia. Va argumentar que en les situacions d’incertesa, els agents econòmics no poden fer prediccions precisos sobre el futur i, per tant, adopten decisions basades en expectatives i conjectures.

En resum, la obra acadèmica de Keynes va explorar la naturalesa de la veritat i la falsedat, així com la incertesa i la imprecisió en les dades, i va tenir un impacte profund en la teoria econòmica moderna.

Quim. A part de la lògica difusa també hi la teoria matemàtica de l’evidència.

Chat GPTE. Sí, a banda de la lògica difusa, també hi ha altres teories i mètodes que aborden la incertesa i la imprecisió en les dades, com ara la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) o la teoria de la Dempster-Shafer.

La TME és una teoria matemàtica per tractar la incertesa que va ser desenvolupada per Arthur Dempster a la dècada dels 60. Aquesta teoria parteix de la base que la incertesa pot ser representada per un conjunt d’evidències, cadascuna amb un grau d’incertesa associat. Així, la TME permet combinar diferents fonts d’evidències i obtenir una conclusió que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

D’altra banda, la teoria de Dempster-Shafer, desenvolupada per Glenn Shafer, és una extensió de la TME que permet tractar la incertesa en situacions on les dades són contradictòries o incompletes. Això es fa mitjançant la utilització de “masses de creença”, que permeten representar la força de les hipòtesis en funció de les dades disponibles.

Totes aquestes teories i mètodes són útils per a la presa de decisions en situacions on la informació disponible és incerta o imprecisa, i són àmpliament utilitzats en diversos camps, com ara l’economia, la intel·ligència artificial, la medicina, entre altres.

Quim. La concepció de la incertesa de Keynes, es podria situar dins la TME ?

ChatGPT. La concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME). Mentre que la TME considera la incertesa com una qüestió de probabilitats i dades imprecises, la concepció de la incertesa de Keynes és més àmplia i inclou una dimensió psicològica i social.

Per a Keynes, la incertesa és un concepte més general que la probabilitat, i implica la impossibilitat d’estimar el futur amb precisió, ja que les variables que intervenen en l’economia són complexes i estan influïdes per factors que no són previsibles. Així, per a Keynes, la incertesa té una dimensió psicològica, ja que les expectatives dels agents econòmics i les emocions influeixen en les decisions que prenen.

D’altra banda, la incertesa de Keynes també té una dimensió social, ja que les decisions econòmiques són preses en un context de interacció social i de coordinació, on les expectatives dels agents depenen de les expectatives dels altres. Així, la incertesa social implica la possibilitat d’un “equilibri de descoordinació”, on les decisions dels agents no són compatibles entre si i no s’arriba a una solució eficient.

En resum, la concepció de la incertesa de Keynes és diferent de la de la TME, ja que implica una dimensió psicològica i social que no és present en la TME.

Quim. Keynes apunta d’on pot derivar el grau d’evidència i la TME seria neutre en aquesta qüestió. És així ?

ChatGPT. Sí, és cert que Keynes apunta a les fonts de la incertesa, mentre que la Teoria Matemàtica de l’Evidència (TME) és una teoria neutral en aquesta qüestió.

Per a Keynes, el grau d’incertesa deriva de la falta d’informació i del coneixement imperfecte que tenen els agents econòmics sobre el futur. A més a més, Keynes destaca la importància dels factors psicològics, com ara les emocions i les expectatives, que poden generar una incertesa subjectiva i dificultar la presa de decisions.

En canvi, la TME no pren partit en aquesta qüestió i és neutral respecte a la font de la incertesa. Aquesta teoria es centra en la combinació de diferents fonts d’evidències, cada una amb el seu propi grau d’incertesa, per a arribar a una conclusió global que tingui en compte la incertesa i la imprecisió en les dades.

En resum, mentre que Keynes destaca la importància de les fonts de la incertesa, la TME és una teoria que es limita a tractar la incertesa mitjançant la combinació de diferents fonts d’evidències, independentment de la font de la incertesa.

Quim. Keynes també possiblement també estaria content amb els treballs de psicologia aplicada a l’economia: Kahneman, Shiller… Va haver-hi un intent del company de Kahneman, el matemàtic Tversky, de fer una teoria matematica, la teoria prospectiva . Potser el treball de Tversky lligava millor incertesa i psicologia. Que opines?

ChatGPT. Com a model de llenguatge, no tinc opinions, però puc fer una valoració sobre la pregunta que em plantejes.

És cert que Keynes va ser un dels primers economistes que va prestar atenció a la psicologia en la seva teoria econòmica, especialment en relació amb la importància de les expectatives dels agents econòmics. Per tant, és possible que Keynes hagués valorat positivament els treballs de psicologia aplicada a l’economia, com els de Kahneman i Shiller.

Pel que fa a la teoria prospectiva de Tversky, aquesta té l’objectiu de modelar la forma en què les persones prenen decisions en situacions d’incertesa, tenint en compte que els individus no sempre segueixen els principis de la teoria de la probabilitat. La teoria prospectiva es basa en l’observació que les persones no perceben les probabilitats de manera lineal, sinó que els resultats es perceben en termes de guanys o pèrdues relatius a una línia de base.

Així doncs, la teoria prospectiva de Tversky podria ser considerada una forma d’integrar la psicologia en la teoria econòmica, ja que busca explicar com els factors psicològics influeixen en les decisions econòmiques en situacions d’incertesa. En aquest sentit, és possible que aquesta teoria hagués agradat a Keynes, que va destacar la importància de les expectatives i la incertesa en la teoria econòmica.

Quim. Moltes gràcies ChatGPT

ChatGPT. De res, sempre estic aquí per ajudar-te. Si tens més preguntes, no dubtis a preguntar-me!

Homenatge a Jordi Nadal

Publicat el dia
///

Dilluns surto  cap Argentina i Uruguai i estaré fora tres setmanes en les que possiblement no podré actualitzar el bloc GARLAIRES. Però avanço feina: gràcies a Jordi Catalan, amic, company de promoció,  catedràtic d’història econòmica de la UB i director del Centre d’Estudis Jordi Nadal d’Història Econòmica, es farà un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonès de moltíssim nivell amb quatre objectius:

  1. Homenatge i reconeixement públic dels investigadors i investigadores de les universitat hispàniques a Jordi Nadal.
  2. Revisió crítica de les hipòtesis nadalianes sobre les causes del fracàs de la revolució industrial a Espanya i el seu triomf a Catalunya per part de destacats historiadors/es econòmics/ques de la península.
  3. Debat amb la societat catalana, en el marc immillorable de l’Ateneu Barcelonès, de les hipòtesis nadalianes sobre l’evolució històrica de les economies espanyola i catalana i llurs reptes de futur.
  4. Diàleg entre investigadors/es de les diferents nacions que formen part de l’Estat espanyol, per tal d’afavorir l’avenç de la tolerància envers la diversitat associada a un autèntic estat plurinacional.

La primera sessió serà dilluns 20 de març i estarà dedicada als límits del desenvolupament a les economies de l’Europa mediterrània; comptarà amb quatre ponents i durarà tres hores. També hi haurà una apertura protocol·lària amb la presència de Joaquim Nadal, que a més de Conseller d’Universitats, és catedràtic d’història i nebot de Jordi Nadal i un alt càrrec del Banc d’Espanya, institució que acceptat subvencionar el cicle, la cap del Departament d’Història Econòmica de la UB i els  organitzadors, en Jordi i jo, com a ponent de la Secció d’Economia.  Aquí teniu l’enllaç del programa. 

1 2 3