Bon Nadal. I bona feina i bones festes.
Aquest any m’agradaria ser el Geni de la Llàntia per concedir-me a mi mateix, i concedir-nos a tots plegats, un desig: defugir la història única i procurar entre tots captar la complexitat i la diversitat de línies corbes que s’amaguen rere la realitat i sobretot rere els nostres sentiments. La fórmula per viure la vida amb sentit consisteix a fer el nostre camí de cada dia amb intensitat i amb criteri, i tanmateix tenir objectius que mirin l’infinit… Però mai no hem de tenir l’infinit com a objectiu i menys per avui… El nen que somniava l’infinit (preciós conte de Jean Giono) ens mostra que cal viure ancorats en allò que és possible ara, sense oblidar els nostres somnis col·lectius d’infinit… En aquest cas, l’ordre dels factors SI altera el producte… Felicitats i felicitat.

I, com a reflexió final, un preciós poema (Fal·làcia) de Ramon Mas, l’escriptor i editor de Males Herbes:
No t’enganyis:
si ets capaç de dibuixar-ho
mitjançant línies rectes,
no són sentiments.

Abraçades,
Francesc Mercadé i Glòria