El plaer de conversar en grup

  • Inici
  • De peus a terra
    • Gent
    • Paisatge i patrimoni
    • Viatges
    • Gastronomia
    • Història
  • Lleure cultural
    • Música
    • Cinema
    • Teatre
    • Novel·la
    • Poesia
    • Pintura i dibuix
  • Assaig pensament
    • Divulgació científica
    • Medi ambient
    • Tecnologia
    • Economia
    • Economia recreativa
  • Garlant
    • Humor
    • Actualitat
    • Opinió
    • Política
    • Esports
  • Arxiu
    • Lluís Bassas
    • Guifré Belloso
    • Josep Maria Cadena
    • Miquel Carreras
    • Ricard Estrada
    • Alex López Tortosa
    • Jaume Miranda i Canals
    • Quim Perramon
    • Iu Pijoan
    • Josep Prats
    • Narcís Pijoan
    • Quimet
  • Enllaços

Filosofia mundana (economia)

Publicat el dia 7 juny, 2021
Economia/Història/Medi ambient

04/07/2020: El passat 1 de maig moria un amic, en Jacint Ros Hombravella, catedràtic de Política Econòmica. Tenia 85 anys. La darrera aventura intel·lectual que vam tenir junts va ser quan el vaig ajudar a editar el seu llibre de memòries “Pagines viscudes d’un economista català” UB, 2018.

A ell li vaig dedicar la ponència que vaig presentar el passat divendres 3 de juliol al Seminari del Grup d’Investigació IAFI (UB) titulat «Filosofia mundana»; economia. A la ponència no el cito per a res, però hi és; està en mi.

Podeu veure la ponència clicant sobre la fotografia:

07/06/2021:

Sovint el pensament filosòfic s’ha avançat a l’econòmic; Voltaire a Smith, Hegel a Marx, Moore a Keynes, Nietzche a Schumpeter… Quina relació hi ha entre filosofia i economia?

Això ho vaig tractar  a GARLAIRES (Economia Mundana 4/07/2020) i el passat dilluns 7 de juny  vaig organitzar un debat a l’Ateneu Barcelonès amb en Bernat Sellarès, economista, gerent de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i professor d’Història del pensament econòmic i polític al grau en Filosofia, Política i Economia (UAB i URL) i Jordi Graupera i Garcia-Milà,. periodista i doctor en Filosofia (The New School- New York).

La cosa va anar molt bé. La sala Bohigas plena i en Bernat i jo pensàvem vam expressar una visió molt diferent de  la relació entre economia i filosofia  de la d’en Jordi Graupera, la qual cosa va donar lloc a que el públic digués la seva.

Amplio l’entrada anterior amb l’enllaç del debat.

D’ous que ballen i cases que es belluguen

Publicat el dia 4 juny, 2021
Paisatge i patrimoni/Garlant/Història/Humor/Lleure cultural

Bona tarda, punyeteros,

Enguany heu de confessar-ho: avevate lasciato ogni speranza, oi que sí? Doncs molt mal fet, ja ho veieu.

Vinc tard, però amb novetats: la celebració dels 700 anys del Corpus Christi barceloní s’ha traslladat a enguany, de manera que fins diumenge podeu veure exposicions al Museu Diocesà de Barcelona (Pia Almoina) i a la Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2), repics festius de campanes, la fastuosa processó, catifes florals i, atenció, l’ou com balla a tots els districtes (cal anar amb compte, perquè a canvi fallen alguns dels emplaçaments habituals, com la Parròquia de Santa Anna).

Adjunto (cliqueu sobre la foto)  l’escrit habitual, on comprovareu que ni és or tot el que lluu, ni tot són flors i violes.

Balleu i estimeu!

Iu Pijoan // 03/06/2021

 

Economia de la mà de Xavier Febrés

Publicat el dia 28 maig, 2021
Economia recreativa/Gastronomia/Gent/Humor

Fa anys vaig coordinar una tertúlia sobre literatura i economia de la que després en va sortir un llibre editat la Universitat de Barcelona (2013). A la contracoberta em justificava afirmant que els escriptors no creen models econòmics, però sí que construeixen mons que tenen l’economia com a fil conductor, i bla, bla, bla.  Però avui, l’escriptor Xavier Febrés, en un article al seu bloc ha trencat els meus esquemes. Sosté  Febrés:

“L’esmorzar representa l’artesania del menjar, un dels àpats més apetitosos, suculents i agraïts, com un ritu sapiencial quan s’ha passat bé la nit i el dia es presenta amable. Aleshores l’esmorzar capgira com un mitjó el concepte de “lògica del mercat”, li retorna un sentit decent i republicà al qual l’ambició d’enriquiment individual recupera l’impuls de compartir i intueix un canvi redistributiu en la manera de viure”.

Definitiu.  L’article es titula “D’alguns esmorzars se’n surt dalt d’un núvol i amb un bon havà” i esta publicat en el seu bloc “Apologia de la curiositat”.  No us perdeu l’article complet , ni la resta d’articles del bloc.

La visió de país d’en Ramon Aymerich

Publicat el dia 21 maig, 2021
Economia/Actualitat/Divulgació científica

En Ramon Aymerich és el cap de la secció d’internacional de La Vanguardia però ho havia estat abans de la d’economia. Ara acaba de publicar el llibre “La fàbrica de turistes. El país que va canviar la indústria pel turisme” (Pòrtic Edicions). Encara no l’he pogut llegir. He llegit amb molt d’interès l’article que li dedica en Josep Maria Ureta al bloc PAIOS (EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS) que no és solament una ressenya, hi aporta també una perspectiva pròpia.

L’article d’en Josep Maria Ureta m’ha portat a revisar  articles guardats d’en Ramon Aymerich i he trobat una perla seva publicada el 26 d’agost de 2020 –  “Després del tsunami” – en la que a mi em sembla que avançava la tesi de llibre.

Al final de l’article va a parar al model econòmic i a l’Andreu Mas Colell. La conclusió, Com em comenta en Josep Maria Ureta, és que  “El llibre del Ramon és una bona anàlisi, ponderada però adverteix que no es pot seguir estirant”.

Que li expliquin això al Damià Calvet. Segons els estudis de Territori, el nou planejament a les 3Xemeneies deixarà establert un valor del sòl de 257 €/m2 i segons els promotors privats, en els propis balanços, serà de 800 €/m2. Aquesta miopia condiciona el futur model econòmic més que no pas els relats. I és que amb aquests polítics no anem enlloc.

El ferrocarril metropolità

Publicat el dia 14 maig, 2021
Economia/Medi ambient/Tecnologia

Dilluns  3 de maig , vaig presentar una conferència  a l’Ateneu Barcelonès titulada  “Ferrocarril metropolita i alternatives de futur”. Els ponents son Santiago Montero Homs (1046),  Enginyer Industrial, que ha estat alt directiu en empreses de instal·lacions metàl·liques, energètiques i de seguretat i conseller del President de la Cambra per temes infraestructurals entre 1990 i 2000, i Carles Viader Soler (1974), enginyer de Camins, que ha construït part dels projectes ferroviaris barcelonins i que des del 2011 treballa a Londres en projectes de AV a Regne Unit i països Bàltics.

Els ponents parteixen de la base de que el sistema ferroviari català, i espanyol, per tal de reduir el consum d’energia i mantenir la competitivitat industrial, necessita urgentment d’homologar-se al europeu però  no solament en els  estàndards, sinó també en la capacitat d’us que a Europa és  entre 3 i 5 vegades superior.

La principal dificultat i el repte és la geografia (territorial, urbanística…) de la Regió Metropolitana de Barcelona amb un  terreny gens pla i una  gran densitat de població. I la clau de l’èxit, segons ells, no és tant el finançament sinó  la capacitat de gestió i les idees que s’apliquin per fer aquesta transformació.

Penjo el vídeo:

Speer d’Esther Vilar (Teatre La Gleva)

Publicat el dia 7 maig, 2021
Teatre

Avui (4/05/21) hem anat al teatre. L’obra Speer, d’Esther Vilar, amb dos bons actors a l’escenari. La fan del 2 al 30 de maig al petit teatre la GLEVA. És molt interessant com a aprofundiment d’un moment clau de la història d’Europa (situada el 1980, abans de la caiguda del mur, sobre un personatge que va col·laborar amb Hitler i va ser condemnat a Nuremberg, però que va procurar “rehabilitar-se i justificar-se”. L’obra és respectuosa i ens convoca a reflexionar sobre el nostre paper en la història (allò que Hanna Harendt en deia la banalitat del mal, i que intentava explicar les complicitats ciutadanes que fan possibles molts disbarats). És un text amb sentit de l’humor i interessant de seguir amb un diàleg de discursos que són alhora contraris i complementaris ; el guió té sorpreses i fa pensar en un territori humà contradictori que ens fa mirar el món amb un nou compromís de responsabilitat. Us la recomano.

 

Sant Jordi 2021 amb Iu Pijoan

Publicat el dia 23 abril, 2021
Humor/Lleure cultural

Com es costum,  avui, diada de Sant Jordi,  l’Iu Pijoan ens ofereix la seva  divagació primaveral. Diu:

“D’entrada, la meva idea era elaborar un promptuari d’instruccions per ensumar en plenitud les roses amb la mascareta posada: la vaig haver de descartar per la seva perfecta inutilitat i, sobretot, per pròpia incapacitat de reduir-ho a tres o quatre passes. Així que finalment tracta d’unes “traduccions” extravagants. Bernardo Atxaga recorda sovint que les traduccions formen part de la seva tradició literària: m’agradaria saber què diria en aquest cas”.

Allà va: L’EVANGELI EXPLICAT ALS FELANITXERS, ALS CANTONESOS I, FINALMENT, ALS MATEIXOS CRISTIANS (O RODA EL MÓN I TORNA AL BORN).

Les estratègies de sortida de la Gran Recessió de 2008 als EEUU i a Europa

Publicat el dia 16 abril, 2021
Economia/Història

Les darreres vacances de Nadal vaig gaudir de les memòries d’en Barack Obama; titulades Terra Promesa. Sobretot hi havien tres coses que em van cridar molt l’atenció. En primer lloc, aquí, passats els efectes de la Transició, la política s’ha professionalitzat – ja és normal – però els polítics, en general, no estan preparats: no tenen formació i experiència en algun àmbit econòmic o social, ni aporten un compromís o valors. A la política s’hi sol entrar per amistat, per haver estat company d’un equip de futbol, d’una colla de geganters, a través de les joventuts, per família…En canvi l’Obama tenia formació, experiència i compromís (valors).

En segon lloc, l’Obama és el 15 M als EEUU. De fet el 15 M còpia a Obama; això de ‘PODEM’ era el seu lema. Però Obama, a diferència del 15M, aconsegueix ser vuit anys president. El sistema polític americà li va fer un forat !

I en tercer lloc, per deformació professional, em crida l’atenció l’enfoc de l’economia. Esclata la crisi i és nomenat president amb la qual cosa l’ha d’abordar i ho fa i molt bé, tant que, des del meu punt de vista, fa història.

El tema em va semblar interessant per a tractar a l’Ateneu i em vaig posar en contacte amb Jordi Catalan Vidal, catedràtic d’història econòmica i especialitzat en el àmbit de la història industrial i del creixement, i el proper dilluns (19/04/21) a les 18:30 ens farà (a l’Ateneu), una conferència titulada “Les sortides de la Gran Recessió de 2008: les estratègies dels Estats Units i l’Europa de l’euro en contrast”. Esteu invitats.

En Jordi és company meu de promoció, (Autònoma Boja, UAB 1977-1981), com a estudiant ja era un referent i em farà molta il·lusió assistir a una conferència seva. A part, ho té molt treballat.

Enllaç a la conferència

Diagnosi econòmica de la sanitat catalana

Publicat el dia 10 abril, 2021
Economia/Divulgació científica

L’entrada d’avui a Garlaires està dedicada al Guillem Lopez Casasnovas, que el passat 22 de març de 2021 va fer una conferència a l’IEC titulada “La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança”. En Guillem és un especialista en el sector (L’EXPERT), però, a part, la conferència es basa en el llibre que fa fer amb el mateix títol i que es va presentar al febrer del 2020 i, potser, per tot això de la pandèmia, ha passat molt desapercebut. Per tant la seva diagnosi està perfectament estructurada i a mi em sembla que és definitiva per a qui vulgui entendre la problemàtica de la sanitat que és un sector que mou moltíssims recursos i que té un impacte social enorme. He penjat el vídeo de la conferència:

Les males narratives econòmiques

Publicat el dia 3 abril, 2021
Economia/Assaig pensament

“Un dels fets dels que menys s’ha parlat a l’analitzar les causes de l’actual crisi es el paper —indirecte però gens menyspreable— que hi han jugat els mitjans de comunicació. I, la veritat és que no he entès mai perquè, ja que precisament una de les claus diferencials envers recessions passades ha estat la de ser la primera que s’ha desenvolupat en el sí de la societat de la informació, la qual cosa li ha donat una sèrie de peculiaritats. La primera, és l’important pes de la informació econòmica, que ja havia crescut molt dins els mitjans des de l’última crisis, i la segona, que en molts moments ha estat fins i tot «retransmesa» en temps real”. Amb aquestes paraules començava el pròleg d’en Jordi Goula al meu llibre “Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió”(2012).

En el llibre, publicat l’any 2012, partia de diversos autors, en particular Robert Shiller, premi Nobel l’any 2013) que he anat seguint. Així el seu llibre ‘ Narrativas económicas‘ ha estat la meva lectura quaresmal. El subtitul en castellà ha estat “Cómo las fake news y las historias virales afectan la marcha de la economía” , però la traducció de la versió anglesa seria “Com les narratives esdevenen virals i generen esdeveniments econòmics importants” que és del que tracta exactament.

El llibre és de l’any 2019 però s’ha publicat en castellà al gener del 2021. Està fet pel gran public, no és gens tècnic i, amb una visió històrica amplíssima, fa això que en Jordi Goula trobava a faltar i a més amb la pretensió, de cara al futur, que es sistematitzi científicament aquesta influència dels mitjans en les crisis. El llibre em sembla recomanable, així com us recomano també el meu llibre de les bombolles, que és llarg i es pot sintetitzar en el pròleg d’en Jordi Goula, les conclusions – capítol 9 – i l’epíleg d’Iu Pijoan. N’estic molt satisfet.

Anterior 1 … 11 12 13 14 15 … 23 Següent

Cerca al web

Guia Garlaires de Restaurants

Prem al porró per descarregar la guia

Arxiu

  • maig 2025
  • abril 2025
  • març 2025
  • febrer 2025
  • gener 2025
  • desembre 2024
  • novembre 2024
  • octubre 2024
  • setembre 2024
  • juny 2024
  • maig 2024
  • abril 2024
  • març 2024
  • febrer 2024
  • gener 2024
  • desembre 2023
  • novembre 2023
  • octubre 2023
  • setembre 2023
  • juny 2023
  • maig 2023
  • abril 2023
  • març 2023
  • febrer 2023
  • gener 2023
  • desembre 2022
  • novembre 2022
  • octubre 2022
  • setembre 2022
  • juny 2022
  • maig 2022
  • abril 2022
  • març 2022
  • febrer 2022
  • gener 2022
  • desembre 2021
  • novembre 2021
  • octubre 2021
  • setembre 2021
  • juliol 2021
  • juny 2021
  • maig 2021
  • abril 2021
  • març 2021
  • febrer 2021
  • gener 2021
  • desembre 2020
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • setembre 2020
  • agost 2020
  • juliol 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • abril 2020
  • març 2020
  • febrer 2020
  • gener 2020
  • desembre 2019
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • agost 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • desembre 2018
  • juliol 2016
  • febrer 2015
  • desembre 2014
  • novembre 202
  • agost 202

© 2019-24 Garlaires - Dissenyat per SEO Fiable

  • Inici
  • De peus a terra
    • Gent
    • Paisatge i patrimoni
    • Viatges
    • Gastronomia
    • Història
  • Lleure cultural
    • Música
    • Cinema
    • Teatre
    • Novel·la
    • Poesia
    • Pintura i dibuix
  • Assaig pensament
    • Divulgació científica
    • Medi ambient
    • Tecnologia
    • Economia
    • Economia recreativa
  • Garlant
    • Humor
    • Actualitat
    • Opinió
    • Política
    • Esports
  • Arxiu
    • Lluís Bassas
    • Guifré Belloso
    • Josep Maria Cadena
    • Miquel Carreras
    • Ricard Estrada
    • Alex López Tortosa
    • Jaume Miranda i Canals
    • Quim Perramon
    • Iu Pijoan
    • Josep Prats
    • Narcís Pijoan
    • Quimet
  • Enllaços
AnarAmunt