El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli

/

Hola punyeteros,

Com alguns de vosaltres ja sabeu, el Museu de l’Empordà –l’únic que “té ibèric, grec i romà”- presenta fins el 15 de setembre una exposició de nom “El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli”, sobre els xefs i fondes de la comarca i la influència que han tingut fins arribar al zenit amb en Ferran Adrià & Juli Soler. El cas és que em van demanar una col·laboració per al llibre complementari que ha editat acuradament Efadós. Doncs bé, com que sóc de natural obsequiós, us faig a mans el text ditxós*.

Tanmateix, el llibre val molt la pena, i l’exposició és formidable, un destil·lat del bon gust dels comissaris responsables i les moltes hores dedicades a reunir i triar materials. A banda de textos dels clàssics empordanesos, i d’audiovisuals molt ben girbats, hi veureu una maleta d’en Dalí plena d’etiquetes de diferents hotels, un plat pintat per en Tim Burton, o dues taules impecablement parades, una de Can Duran i l’altra del Motel. I el mític plafó amb els escuts dels clubs automobilístics europeus que hi ha a l’entrada d’aquest darrer local. I sobretot sobretot, podreu admirar un estol de fotografies de grans artistes del país com en Meli (Melitó Casals) o en Met (Francesc Guillamet), el dandi més tranuitador i revolucionari al sud de la Garona i al nord del Fluvià.

Per celebrar l’avinentesa, tant el Duran com el Motel ofereixen sengles menús commemoratius i suculents, així que l’excursió a Figueres pot acabar essent una francesilla completa. La primavera a l’Empordà és molt delitosa (si no bufa la tramuntana), creieu-me punyeteros!

Au,

Iu

*I sense veure’l venir, ha sortit un rodolí!

 

https://www.garlaires.cat/wp-content/uploads/2019/08/Iu-Restaurants-2019.pdf

Article anterior

Una breu història del jazz: de Nova Orleans al Free jazz

Article següent

Geganters a Roses

Latest from Gastronomia

Quimet d’Horta

Segons la dita popular “amb pa sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir” ,

Gràcies Maria

Acabo de llegir el llibre “Cuina! o Barbàrie” de Maria Nicolau que em va recomanar l’Iu