Tecnologia - Page 2

Xarxes complexes

/////

El 25 de març de 2010 en Ricard Solé iniciava una conferència al CCCB per a explicar el que son les xarxes complexes amb un exemple dels termiters que son sorprenents construccions que poden assolir els quatre metres d’alçada, que és molt si comparem amb la dimensió d’una termita, que és un animal molt petit.

Aquestes estructures son una mostra de com la intel·ligència col·lectiva pot superar la individual. El termiter el dissenya la natura per un procés darwinià: es tracta d’una solució viable amb el seu entorn natural, altrament hagués estat eliminada.

La complexitat deriva de la interacció (xarxa) i es manifesta a la natura, però també a la física, al llenguatge, a internet, etc.

En Ricard Solé (1962) va estudiar física per admiració Jorge Wagensberg , es va doctorar i actualment dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos de la Pompeu Fabra. També és professor extern de Santa Fe Institute (Nuevo Mexico) que és un dels principals centres de referència mundials de l’estudi de la complexitat.

L’anàlisi de la complexitat no ha penetrat prou a la teoria econòmica. S’han fet aplicacions però, per exemple, no tenim un premi Nobel amb aportacions en aquest camp. A nosaltres ens passa el que a les termites, que la intel·ligència del sistema ens supera. És un sistema format per les interaccions socials creades per nosaltres mateixos però també estem immersos en les interaccions naturals. I a diferència de les termites pretenem planificar i posar ordre.

Des d’un punt de vista natural potser els budistes deuen ser molt viables en termes darwinians, però des d’un punt de vista social podria passar perfectament que algú decidís exterminar-los. Per això a mi em sembla que la millor font d’inspiració de la teoria econòmica i penso, a més, que ha estat històricament la més reeixida, és la ètica.

Però vaja, si voleu saber més de complexitat, millor que escolteu a Ricard Solé. També podeu llegir el seu llibre “(Redes Comlejas. Del genoma a Internet” (Col.Metatemas. Ed.Tusquets, 2009) que a més de saber de física, biologia, informàtica… escriu molt i molt bé.

On més ‘bola’ li donen al Ricard Solé és al CCCB. El passat dia 20 de maig van emetre una entrevista titulada “Virus, ecosistemas y pandemia: el reto de entender la complejidad” també molt interessant.

Per escoltar la conferència sobre xarxes complexes, cliqueu damunt la imatge:

L’autoproducció fotovoltaica

//

Avui en Ricard Perich, arquitecte, ens aporta una reflexió documentada sobre la capacitat que tenim per a produir eficientment energia elèctrica per a poder-nos autoabastir.

Segurament que si t’ha interessat aquest tema ja hauràs llegit altres escrits, però en aquest cas en Ricard fa emergir dades actualitzades i alguna que es pot considerar d’interès per a considerar la proposta del canvi de model energètic que avui hom tenim. En aquest article posa com a incentiu determinant la rebaixa de 50% de l’impost sobre ben immobles (IBI), durant 5 anys, que alguns ajuntaments estan aplicant per la posta en funcionament de l’autoabastiment energètic.

Aquesta és una eina -l’autoabastiment- convenient i l’inici del nou itinerari energètic que s’ha d’emprendre en aquest segle XXI, que avui s’albira complex i que massa sovint ens posa deures, a l’espècie humana, per reformular l’actual paradigma en el que estem.

Que tinguis una bona lectura.

Salut i confinament.

Ricard Estrada i Arimon

La nova ciència de les ciutats

Ramon Gras i Jeremy Burke, investigadors de Harvard i creadors de la start up “Aretian”, expliquen les bases d’una eina que permet aplicar una metodologia per a la presa de decisions que afavoreixin el desenvolupament de districtes d’innovació i, a més de potenciar l’activitat econòmica d’un districte, incorporen criteris per a la reducció de les desigualtats i, per tant, la distribució de la riquesa.

Una nova ciència de les ciutats basada en la matemàtica (complexitat, xarxes, informació…)

‘Not The Nobel’ Prize 2019

//

Respecte el pensament ortodox en finances creat per Modiglioni, Miller o Fama, tots ells amb el Nobel, Warren Buffett , home de referència per ser un dels inversors amb més èxit, amb molta crueltat afirmava l’any 1993, en la carta que dirigeix anualment als inversors del seu fons, que “en qualsevol classe de combat —financer, mental o físic— resulta una enorme avantatge tenir oponents que han estat ensenyats en quelcom tan inútil”.

Entre els premis Nobel hi ha autèntics ‘gegants’, però no tots els Nobels son ‘gegants’. I viceversa, hi ha ‘gegants’ com Georgescu-Roegen, que no varen tenir el Nobel. Per tot plegat, m’ha semblat una bona iniciativa la creació d’un <‘Not The Nobel’ Prize for fresh thinking in economics> que li ha estat atorgat a l’economista Mariana Mazzucato per ‘re-imaginar el paper de l’Estat i el valor en economia’.

Us passo un vídeo de la Mazzucato on percebreu la frescor i la passió del seu pensament econòmic.

 

Encaix de la IA

/

Davant les oportunitats i reptes fruit del paper rellevant que tenen actualment la ciència i la tecnologia en tots els àmbits es necessari actuar en conseqüència per evitar que els beneficis d’uns generin conflictes per a la resta, establint normes jurídiques que puguin determinar com avançaran les nostres economies en els propers 50 anys.

Dimarts 24 de novembre de 2024 a la Secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès vam organitzat una conferència amb l’ Ignasi Belda, Director, General de l’Agència (Estatal) de Supervisió de la Intel·ligència Artificial per tractar l’ Encaix polític, social i econòmic necessari per a la innovació tecnològica i en  particular de la IA.

L’Ignasi és un col·laborador habitual de GARLAIRES. Aquí teniu el vídeo: