Economia - Page 6

La visió de país d’en Ramon Aymerich

//

En Ramon Aymerich és el cap de la secció d’internacional de La Vanguardia però ho havia estat abans de la d’economia. Ara acaba de publicar el llibre “La fàbrica de turistes. El país que va canviar la indústria pel turisme” (Pòrtic Edicions). Encara no l’he pogut llegir. He llegit amb molt d’interès l’article que li dedica en Josep Maria Ureta al bloc PAIOS (EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS) que no és solament una ressenya, hi aporta també una perspectiva pròpia.

L’article d’en Josep Maria Ureta m’ha portat a revisar  articles guardats d’en Ramon Aymerich i he trobat una perla seva publicada el 26 d’agost de 2020 –  “Després del tsunami” – en la que a mi em sembla que avançava la tesi de llibre.

Al final de l’article va a parar al model econòmic i a l’Andreu Mas Colell. La conclusió, Com em comenta en Josep Maria Ureta, és que  “El llibre del Ramon és una bona anàlisi, ponderada però adverteix que no es pot seguir estirant”.

Que li expliquin això al Damià Calvet. Segons els estudis de Territori, el nou planejament a les 3Xemeneies deixarà establert un valor del sòl de 257 €/m2 i segons els promotors privats, en els propis balanços, serà de 800 €/m2. Aquesta miopia condiciona el futur model econòmic més que no pas els relats. I és que amb aquests polítics no anem enlloc.

El ferrocarril metropolità

//

Dilluns  3 de maig , vaig presentar una conferència  a l’Ateneu Barcelonès titulada  “Ferrocarril metropolita i alternatives de futur”. Els ponents son Santiago Montero Homs (1046),  Enginyer Industrial, que ha estat alt directiu en empreses de instal·lacions metàl·liques, energètiques i de seguretat i conseller del President de la Cambra per temes infraestructurals entre 1990 i 2000, i Carles Viader Soler (1974), enginyer de Camins, que ha construït part dels projectes ferroviaris barcelonins i que des del 2011 treballa a Londres en projectes de AV a Regne Unit i països Bàltics.

Els ponents parteixen de la base de que el sistema ferroviari català, i espanyol, per tal de reduir el consum d’energia i mantenir la competitivitat industrial, necessita urgentment d’homologar-se al europeu però  no solament en els  estàndards, sinó també en la capacitat d’us que a Europa és  entre 3 i 5 vegades superior.

La principal dificultat i el repte és la geografia (territorial, urbanística…) de la Regió Metropolitana de Barcelona amb un  terreny gens pla i una  gran densitat de població. I la clau de l’èxit, segons ells, no és tant el finançament sinó  la capacitat de gestió i les idees que s’apliquin per fer aquesta transformació.

Penjo el vídeo:

Les estratègies de sortida de la Gran Recessió de 2008 als EEUU i a Europa

/

Les darreres vacances de Nadal vaig gaudir de les memòries d’en Barack Obama; titulades Terra Promesa. Sobretot hi havien tres coses que em van cridar molt l’atenció. En primer lloc, aquí, passats els efectes de la Transició, la política s’ha professionalitzat – ja és normal – però els polítics, en general, no estan preparats: no tenen formació i experiència en algun àmbit econòmic o social, ni aporten un compromís o valors. A la política s’hi sol entrar per amistat, per haver estat company d’un equip de futbol, d’una colla de geganters, a través de les joventuts, per família…En canvi l’Obama tenia formació, experiència i compromís (valors).

En segon lloc, l’Obama és el 15 M als EEUU. De fet el 15 M còpia a Obama; això de ‘PODEM’ era el seu lema. Però Obama, a diferència del 15M, aconsegueix ser vuit anys president. El sistema polític americà li va fer un forat !

I en tercer lloc, per deformació professional, em crida l’atenció l’enfoc de l’economia. Esclata la crisi i és nomenat president amb la qual cosa l’ha d’abordar i ho fa i molt bé, tant que, des del meu punt de vista, fa història.

El tema em va semblar interessant per a tractar a l’Ateneu i em vaig posar en contacte amb Jordi Catalan Vidal, catedràtic d’història econòmica i especialitzat en el àmbit de la història industrial i del creixement, i el proper dilluns (19/04/21) a les 18:30 ens farà (a l’Ateneu), una conferència titulada “Les sortides de la Gran Recessió de 2008: les estratègies dels Estats Units i l’Europa de l’euro en contrast”. Esteu invitats.

En Jordi és company meu de promoció, (Autònoma Boja, UAB 1977-1981), com a estudiant ja era un referent i em farà molta il·lusió assistir a una conferència seva. A part, ho té molt treballat.

Enllaç a la conferència

Diagnosi econòmica de la sanitat catalana

/

L’entrada d’avui a Garlaires està dedicada al Guillem Lopez Casasnovas, que el passat 22 de març de 2021 va fer una conferència a l’IEC titulada “La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança”. En Guillem és un especialista en el sector (L’EXPERT), però, a part, la conferència es basa en el llibre que fa fer amb el mateix títol i que es va presentar al febrer del 2020 i, potser, per tot això de la pandèmia, ha passat molt desapercebut. Per tant la seva diagnosi està perfectament estructurada i a mi em sembla que és definitiva per a qui vulgui entendre la problemàtica de la sanitat que és un sector que mou moltíssims recursos i que té un impacte social enorme. He penjat el vídeo de la conferència:

Les males narratives econòmiques

/

“Un dels fets dels que menys s’ha parlat a l’analitzar les causes de l’actual crisi es el paper —indirecte però gens menyspreable— que hi han jugat els mitjans de comunicació. I, la veritat és que no he entès mai perquè, ja que precisament una de les claus diferencials envers recessions passades ha estat la de ser la primera que s’ha desenvolupat en el sí de la societat de la informació, la qual cosa li ha donat una sèrie de peculiaritats. La primera, és l’important pes de la informació econòmica, que ja havia crescut molt dins els mitjans des de l’última crisis, i la segona, que en molts moments ha estat fins i tot «retransmesa» en temps real”. Amb aquestes paraules començava el pròleg d’en Jordi Goula al meu llibre “Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió”(2012).

En el llibre, publicat l’any 2012, partia de diversos autors, en particular Robert Shiller, premi Nobel l’any 2013) que he anat seguint. Així el seu llibre ‘ Narrativas económicas‘ ha estat la meva lectura quaresmal. El subtitul en castellà ha estat “Cómo las fake news y las historias virales afectan la marcha de la economía” , però la traducció de la versió anglesa seria “Com les narratives esdevenen virals i generen esdeveniments econòmics importants” que és del que tracta exactament.

El llibre és de l’any 2019 però s’ha publicat en castellà al gener del 2021. Està fet pel gran public, no és gens tècnic i, amb una visió històrica amplíssima, fa això que en Jordi Goula trobava a faltar i a més amb la pretensió, de cara al futur, que es sistematitzi científicament aquesta influència dels mitjans en les crisis. El llibre em sembla recomanable, així com us recomano també el meu llibre de les bombolles, que és llarg i es pot sintetitzar en el pròleg d’en Jordi Goula, les conclusions – capítol 9 – i l’epíleg d’Iu Pijoan. N’estic molt satisfet.

Miquel Puig

//

El passat dia 4 de març La Vanguardia publicava l’article de l’Andreu Mas-Colell “Ens cal un bon equip econòmic” que em va semblar molt bé. Però quin seria el bon equip econòmic? Es refereix exclusivament a la Conselleria d’Economia ? A mi em queda la imatge la imatge de dos superministres d’economia: l’Enrique Fuentes quina, amb l’Adolfo Suárez i en Pedro Solbes amb en José Luís Rodriguez Zapatero.

A la Generalitat aquesta figura és difícil. Al no ser Estat no hi ha institucions de pes que emparin el Conseller; sempre pot venir algú i dir-li que calli o que miri cap a un altre costat. El meu candidat, i aprofito la immensa influència que em dona la plataforma dels Garlaires, és en Miquel Puig i Raposo que és un economista bregat en molts àmbits (universitat, sector public sector privat, multinacionals i banca), toca de peus a terra i pot aportar l’ingredient més necessari en aquests moments que és lideratge en els projectes econòmics.

En Miquel Puig era el president de la Comissió Next Generation, el passat dia 9 va fer una conferència sobre aquests fons a la Societat Catalana d’Economia que penjo a continuació.

Quin 2021 ens espera?

///

Abans quan s’acabava l’any els periòdics feien un balanç de com havia anat tot. Enguany tanmateix el balanç és prou conegut i en, canvi, agafa més interès que mai fer un exercici de prospectiva, per a la qual cosa proposo tres documents:

  1. En Lluís Bassas em passa l’informe de prospectiva que edita el Saxo Bank (banc danès amb una sèrie de plataformes per a fer inversions globals) per a l’any 2021 Es tracta d’un informe fet per experts. Exemples d’articles: Amazon ‘compra’ Xipre // Alemanya rescata a França// L’energia de fusió serà factible l’any 21// Tots pendents de la moneda digital xinesa / les grans ciutats perjudicades per la moguda que ve en el món laboral…Molt interessant i ben plantejat.

  2. En un mes i mig tindrem les noves profecies de Bill Gates en un llibre titulat “Com evitar un desastre climàtic’ (Edicions 62). El meu admirat Piergiorgio Odifreddi li va dedicar un article.

  3. En Ramon Aymerich fent una reflexió sobre el futur a propòsit de la mort de John Le Carré. Un article exquisit.

Es veuen venir tants canvis que per comptes d’expressar un seguit de desitjos, m’ha semblat més oportú afegir a aquesta entrada un vídeo de la Gunhild Carling (i família) que segur us alegrarà l’anim i us predisposarà positivament a afrontar l’any.

Joan Martínez-Alier

//

No és habitual veure a un català anarquista-narodnik-ecologista-independentista-descolonialista rebre un premi de la mà del president de la Republica Italiana. És el cas d’en Joan Martínez Alier que ha estat guardonat amb el premi Balzan 2020 per la “excepcional qualitat de les seves contribucions a la fundació de l’economia ecològica”.

En Pep Playà, periodista i economista (branca sociologia) i en l’economia, ex-alumne i deixeble d’en Martínez Alier, li fa una entrevista magnífica a La Vanguardia. En Pep és un periodista extraordinari però el personatge també tela marinera ! Recentment ha publicat les memòries: Demà serà un altre dia.

Penjo un enllaç a l’atlas de justícia ambiental que és el darrer treball que impulsa el professor Joan Martínez Alier.

Piero Sraffa

/

De Guifré Belloso:

Si me n’anés a una illa deserta m’enduria llibres tipus Història del Analisis Econòmic de Schumpeter – per cert la traducció de Manuel Sacristán és excel·lent – i llavors quan dic això la meva dona em mira de reüll i pensa: quin tio més estrany amb el que dormo al costat. En fi, això que va a continuació està extret del bloc del cap d’economia del Frankfurter Allgemaine i els ànims del Quim Perramon. És una bona reflexió sobre el corrents ideològics que sobrevolen les èpoques: si ara no toca la política salarial, toca la monetària“.

Aquesta és la introducció al seu article sobre Piero Sraffa publicat al seu bloc Schwartzbrotfresser Zeitschrift

Clicant sobre la imatge podeu accedir a l’article sencer:

i segona part

DICCIONARI D’ECONOMISTES CATALANS

/

El 21 de setembre de 2020 es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari d’Economistes Catalans, editat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), que recull la ressenya de 310 autors, no solament economistes en sentit estricte, sinó també professionals d’altres disciplines, com ara clergues, advocats, enginyers, empresaris, geògrafs, periodistes, sociòlegs… que han tractat o escrit d’economia o d’economia catalana.

El consell de redacció estava format per Eduard Arruga, president de la SCE i director de l’edició, Francesc Roca, Francesc Artal, Antoni Montserrat i Pere Puig. A més hi han col·laborat altres 17 autors.

El Diccionari, a part de ser un document de referència per a l’anàlisi de l’evolució del pensament econòmic català, al contemplar professionals d’àmbits molt diversos, està ple de curiositats i pot ser atractiu a un públic més ampli que l’acadèmic.

El llibre té 638 pàgines i a cada autor se li dediquen aproximadament dues pàgines, amb un format que inclou una imatge, una cita inicial, que normalment correspon a un paràgraf escrit per l’autor en el que es resumeix part del seu pensament, una descripció de la seva vida i obra, la bibliografia de l’autor i la bibliografia d’altres autors sobre l’autor ressenyat.

Jo hi col.laboro amb l’article sobre en Ramon Llull que també va escriure d’economia.