juny 2025

Kubala, darrer pescador de Sant Adrià

Avui m’acomiado amb una semblança sentida que vaig fer del darrer pescador de Sant Adrià, en Kubala. Ha servit per fer-li un homenatge  aprofitant una cantada d’havaneres amb motiu del centenari de l’Ateneu Adrianenc.

He gaudit molt escrivint aquesta semblança, és  curta i  marinera, adient per pensar ja en les vacances que, com cada any, agafo fins l’inici del proper curs. Si no hi ha res de nou, tornarem a estar en contacte a mitjans o finals de setembre.

Que vagi molt bé. Bones vacances.

Quim

De nou, ponent de la Secció d’Economia

Dimecres 25 vam tenir les eleccions a Ponent de la Secció d’Economia a l’Ateneu Barcelonès. La meva candidatura va guanyar amb un resultat ajustadíssim de 23-20. La veritat és que tant si el resultat era a favor com si era en contra hi sortia guanyant, coses diferents evidentment, però guanyant. Ara toca fer feina que també està bé.

A la campanya – s’enviaven tres comunicats als socis –  raonava un programa, manifestava uns principis, donava a conèixer una feina passada amb uns reconeixements, suports, un currículum … És un balanç del que n’estic molt satisfet, igual de molts suports que he rebut en particular del meu amic i company de promoció Jordi Catalan. El reconeixement que em va donar davant el president de la Generalitat i de la presidenta de l’Ateneu és entranyable.

Ramon TrIAs

//

El passat dijous 22 de maig  la tertúlia del 7Portes es va tractar de les “Llums i Ombres de la Intel·ligència Artificial ” amb en Ramon Trias i Capella, introductor de la Intel·ligència Artificial a Espanya i pioner en la venda de software especialitzat en el sector bancari amb l’automatització del processos de gestió riscos i crèdit a gairebé totes les entitats financeres espanyoles a través de la consultora AIS-Aplicaciones de Inteligencia Artificial (1987).

Abans de fundar AIS, va treballar a Banca Urquijo i la Banca Mas Sardà a més a més de fer de professor d’economia a ESADE. A partir de 1994 obrí sucursals d’AIS a Mèxic, Argentina, Xile,  Colòmbia i Portugal  amb l’objectiu desenvolupar sistemes de suport a la presa de decisions basat en Intel·ligència Artificial i business intelligence per al sector bancari,  assegurador o bé industrial sanitari o retail.

Ramon Trias també és membre del Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica de la Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC). Actualment, després de vendre l’empresa AIS quan tenia 130 treballadors, fa de consultor independent.

Passo l’enllaç  a la conferència que va fer al Col·legi d’Economistes de fa quatre anys ‒ en quatre anys han passat moltes coses en AI‒  i d’un resum de la xerrada al 7Portes elaborat per Guifré Belloso, que el complementa amb una entrada al seu blog personal “Schwarzbrotfresser Zeitschrift” dedicada a la geopolítica de la Intel·ligència Artificial.

L’article, molt documentat, i conté una tercera nota dedicada al llibre Poder y Progreso, dels premis Nobel Daron Acemoglu i Simon Johnson. Transcric una part:

…enmig d’una revolució tecnològica de primer ordre com la què vivim, la productivitat és baixa. Per  Daron Açemoglu i Simon Johnson el problema és el marc institucional on s’apliquen els avenços tecnològics: unes poques corporacions dominen, decideixen com s’aplica la tecnologia i com es distribueixen els beneficis d’aquestes tecnologies. La innovació tecnològica fa incrementar la producció per treballador, i generalment incrementa la demanda de treballadors  com per exemple la electrificació a principis de segle. Depenent, però, com s’apliqui la innovació tecnològica – automatització – pot ser que la Productivitat Marginal sigui zero, és a dir, una aportació addicional de treball no faci augmentar més la producció….Per exemple, la robòtica provoca un increment de producció per treballador però no incrementa la demanda de treballadors ni fa augmentar la productivitat marginal (el magatzem d’Amazon és un bon exemple ja que no crea nous llocs de treball) . Això si, fa incrementar els beneficis empresarials en detriment dels salaris…

En Jaume Miranda dedica l’entrada al seu blog ‘Tempus Fugit’ al clàssic de la literatura “L’Illa de Sakhalin” d’Anton P. Txékhov que va descobrir de jove i el va marcar segons ell. L’article es titula “SAKHALIN, el somni de la nova frontera” i és d’una lectura que resulta molt refrescant, perfecte pel temps que estem i com a contrast als temes com la IA, entre altres.

Salut. Que vagi molt bé !