Gent

Ramon TrIAs

Publicat el dia
//

El passat dijous 22 de maig  la tertúlia del 7Portes es va tractar de les “Llums i Ombres de la Intel·ligència Artificial ” amb en Ramon Trias i Capella, introductor de la Intel·ligència Artificial a Espanya i pioner en la venda de software especialitzat en el sector bancari amb l’automatització del processos de gestió riscos i crèdit a gairebé totes les entitats financeres espanyoles a través de la consultora AIS-Aplicaciones de Inteligencia Artificial (1987).

Abans de fundar AIS, va treballar a Banca Urquijo i la Banca Mas Sardà a més a més de fer de professor d’economia a ESADE. A partir de 1994 obrí sucursals d’AIS a Mèxic, Argentina, Xile,  Colòmbia i Portugal  amb l’objectiu desenvolupar sistemes de suport a la presa de decisions basat en Intel·ligència Artificial i business intelligence per al sector bancari,  assegurador o bé industrial sanitari o retail.

Ramon Trias també és membre del Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica de la Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC). Actualment, després de vendre l’empresa AIS quan tenia 130 treballadors, fa de consultor independent.

Passo l’enllaç  a la conferència que va fer al Col·legi d’Economistes de fa quatre anys ‒ en quatre anys han passat moltes coses en AI‒  i d’un resum de la xerrada al 7Portes elaborat per Guifré Belloso, que el complementa amb una entrada al seu blog personal “Schwarzbrotfresser Zeitschrift” dedicada a la geopolítica de la Intel·ligència Artificial.

…

L’article, molt documentat, i conté una tercera nota dedicada al llibre Poder y Progreso, dels premis Nobel Daron Acemoglu i Simon Johnson. Transcric una part:

…enmig d’una revolució tecnològica de primer ordre com la què vivim, la productivitat és baixa. Per  Daron Açemoglu i Simon Johnson el problema és el marc institucional on s’apliquen els avenços tecnològics: unes poques corporacions dominen, decideixen com s’aplica la tecnologia i com es distribueixen els beneficis d’aquestes tecnologies. La innovació tecnològica fa incrementar la producció per treballador, i generalment incrementa la demanda de treballadors  com per exemple la electrificació a principis de segle. Depenent, però, com s’apliqui la innovació tecnològica – automatització – pot ser que la Productivitat Marginal sigui zero, és a dir, una aportació addicional de treball no faci augmentar més la producció….Per exemple, la robòtica provoca un increment de producció per treballador però no incrementa la demanda de treballadors ni fa augmentar la productivitat marginal (el magatzem d’Amazon és un bon exemple ja que no crea nous llocs de treball) . Això si, fa incrementar els beneficis empresarials en detriment dels salaris…

…

En Jaume Miranda dedica l’entrada al seu blog ‘Tempus Fugit’ al clàssic de la literatura “L’Illa de Sakhalin” d’Anton P. Txékhov que va descobrir de jove i el va marcar segons ell. L’article es titula “SAKHALIN, el somni de la nova frontera” i és d’una lectura que resulta molt refrescant, perfecte pel temps que estem i com a contrast als temes com la IA, entre altres.

Salut. Que vagi molt bé !

La Cubana i les cartes al Palau Robert

Publicat el dia
////

En fi, davant d’aquest panorama, distreure’s pot anar bé. Al Palau Robert fan l’exposició “Ensenyar les cartes”, una visió d’alguns dels restaurants més significatius de Catalunya  oberts entre 1960 i 2020 a través de les seves cartes. És una exposició que dura fins d’1 d juny i es fa en el context de que  enguany  Catalunya ostenta la distinció de Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Té un nivellàs.

A més, l’exposició coincideix amb una altra de la Cubana. A l’entrada es pot veure aquest vídeo molt divertit: Que és La Cubana

 

 

Moses supposes his toeses are roses

Publicat el dia
/////

De l’Iu Pijoan

“Tan alta la follia

de l’abril!

L’abril dona la mida

de l’instint.

Amb l’abril se sospita

l’infinit.”

(V. Andrés i Estellés)

Bon dia, punyeteros,

A diferència de, posem per cas, l’exuberància de la primavera de Keukenhof o de Knigthsbridge, la de l’Eixample és francament tristoia, per bé que té un parell de detallets que li atorguen si més no algun interès: un d’ells és l’airet que passa, que fins ara i per gran sort, ve de sèrie i no ho podem esguerrar, ni nosaltres ni l’Ajuntament; l’altre és que tots els carrers són arbrats, en involuntària compensació de la sòrdida absència de jardins. És així com els passavolants de la part esquerra de la quadrícula, a partir de mitjan març, assistim astorats, entre xisclets d’aquests petits pterodàctils verds dits cotorres argentines, a l’explosió d’una espècie d’arbre que fa una flor rosa lluent i es coneix amb noms tan absurdament dispars com arbre de Judes o arbre de l’Amor. Si de cara a Sant Jordi aquest segon és el que més li escau, enguany que acabem de celebrar la Pasqua considereu-vos autoritzats per fer anar el primer també. I a partir de la setmana vinent podreu seguir dient-li garrofer bord, com sempre.

Passegeu, respireu, alceu la mirada, estimeu, feu que el repte rodi un any més entre amics i saludats, compreu llibres en català … i llegiu-los, que us tinc calats!

Carpite diem, punyeteros. No badeu.

Au!

Iu

 

P.S.: La invocació clàssica a aprofitar el temps no són (només) ganes de fer el pavero amb llatinades, no. No fa ni un mes que va passar avall l’Ana Alonso, companya de feina i d’aficions cantaires. Era una persona afable i alegre, que ara fa tres anys em va deixar sense paraules quan va venir al despatx a agrair-me precisament el text de Sant Jordi, perquè, segons em va dir i per increïble que pugui semblar, parlava dels seus escriptor, pintor i grup preferits, els fulgurants Wilde, Van Gogh i The Beatles. Si no me’n sabia avenir llavors, molt menys me’n sé avenir ara. Sit terra tibi levis, i quina merda.

L’article d’enguany

NO PREGUNTIS

Dinàmica i transcendència econòmica de la classe mitjana

Publicat el dia
//

La classe mitjana és fonamental perquè està  a la base del creixement econòmic, l’estabilitat i el benestar social. És un motor del consum i el seu poder adquisitiu impulsa la demanda de béns i serveis, fent créixer l’economia i donant estabilitat; inverteix en educació i formació, augmentant la productivitat i competitivitat econòmica. De la classe mitjana provenen molts emprenedors i professionals creatius. També contribueix fortament al pagament d’impostos i al finançament dels serveis públics i les infraestructures i, en definitiva, redueix les desigualtats i contribueix a la cohesió social.

I com evoluciona? Doncs, en el nostre cas, un país on el PIB/càpita porta 25 anys estancat (veure informe Cambra (27/03/25), malament. Quin desastre! Però, vaja, per conèixer bé la resposta a la Secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès hem organitzat una taula rodona amb tres experts al més alt nivell.

  • Eduard Arruga, ex-president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), entitat de l’IEC que el 2022 va editar el llibre «Estudi Econòmic i Social de la Classe Mitjana» (1935) de Manuel Reventòs Bordoy
  • Josep Francesc Valls, Director de la Càtedra Retail, Turisme i Serveis · UPF Barcelona School of Management i autor del llibre «El efecto STICK. Nacimiento, ascenso y caída de las clases medias» (2024)
  • Josep Mestres Domenech, economista sènior de CaixaBank Research i co-autor de l’estudi « Espanya davant el mirall: Evolució de la desigualtat i de la classe mitjana» (2024)

L’acte va ser dimarts 8 d’abril de 2025. Aquí teniu el vídeo:

Josep Montasell i Dorda. Tocant de peus a terra

Publicat el dia
////

El passat 25 de Març al Restaurant de les 7 Portes celebrarem sopar tertúlia sobre L’EMPRESA AGRÀRIA PAGESA: DESAPARICIÓ O  READAPTACIÓ I RACIONALITZACIÓ? amb en Josep Montasell i Dorda de ponent. Pagès fins als 35 anys, Enginyer tècnic agrícola i expert en gestió d’espais agraris periurbans, ha estat Director del Parc Agrari del Baix Llobregat (1998-2013) i tècnic de la Diputació de Barcelona fins al 2017. Amb una trajectòria dedicada a la preservació i desenvolupament del territori, ha impulsat projectes com el Parc Rural del Montserrat i el Parc Agrari de Sabadell. Ha participat en la redacció del dictamen sobre agricultura periurbana del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), amb en Joan Caball (Unió de Pagesos) com a ponent, i en diverses iniciatives com BCN Smart Rural per a l’impuls de l’agricultura intel·ligent a Catalunya.

En els darrers 20 anys, Catalunya ha perdut gairebé la meitat dels seus pagesos i ramaders, i cada any desapareixen 500 pagesos. Avui, el 38% dels titulars tenen més de 65 anys, mentre que els joves menors de 35 anys només representen un 5%. A més, el 70% de les terres conreades no són propietat dels pagesos que les treballen, i això dificulta encara més el relleu generacional i la viabilitat del sector. Tot plegat ens porta a una realitat preocupant: Catalunya no és autosuficient alimentariament. Amb l’actual superfície agrícola, només podem cobrir el 44% de les necessitats alimentàries amb productes de proximitat. La pressió dels immobiliaris i els fons d’inversió que compren terres, situa la pagesia davant un repte monumental.

Resum de la tertúlia

 

Alfonso M. Rodríguez

Publicat el dia
/

Dijous passat (13/02/25) va tenir lloc un acte de record i glossa en forma e sessió necrològica en memòria  del traspassat Dr. Alfonso M. Rodríguez a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (RACEF) amb la intervenció de Dídac Ramírez, Antonio Terceño i Antonio Argandoña que van tractar respectivament els aspectes humans, científics iinstitucionals. Es pot visualitzar l’acte a l’enllaç de YouTube.

09/11/24

Ens ha deixat aquests dies Alfonso Rodríguez (94 anys), que fou catedràtic d’economia al Departament de Matemàtiques de la UB. Es conegut, per tant, de moltes generacions d’economistes. En el meu cas, que em vaig llicenciar a la UAB i vaig fer el doctorat a la UB, va estar en el tribunal de la meva tesi doctoral.

També us recomano que doneu una mirada al seu CV, en aquest cas podria ser la base d’una novel.la. Nascut a Zamora, estudià peritatge mercantil (any 1948), després professor mercantil, intendent mercantil, ciències polítiques i, econòmiques, doctor (1966), dret (any 2010)… estadístic, censor de comptes, inspector d’hisenda… catedràtic…acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financers…

Va crear un model matemàtic per l’anàlisi de les operacions financeres extraordinàriament rigorós. Però, com ell lamentava, el seu gran problema és que no dominava prou l’anglès. Era una altra generació que no deixa de tenir la seva importància. Tanmateix, el seu model, no és conegut, però està fet i segueix i seguirà sent potent.

Anton Costas

Publicat el dia
/

L’Anton Costas ha fet una xerrada al Cercle d’Economia dins d’un cicle dedicat a ‘Les persones del Cercle” que m’ha semblat molt interessant (29/10/2024). El Cercle ha preparat una pàgina de síntesi , molt ben feta, on es veuen les possibilitats que la tecnologia disponible ofereix per a comunicar, i on trobareu l’enllaç del vídeo de la xerrada, el seu CV o les principals afirmacions que fa.

L’onada ‘expat’ transforma Barcelona

Publicat el dia
//

«L’onada ‘expat’ transforma la ciutat de Barcelona» és el títol d’un magnífic  treball periodístic de Laura Aragó i Gemma Saura publicat a la Vanguardia (14/04/24). Les dades i els testimonis que aporta sobre els immigrants d’alt poder adquisitiu establerts a Barcelona son sorprenents.

Resulta també interessant veure l’informe de sisena edició del Talent International Monitor, que és una enquesta biennal realitzada per l’associació Barcelona Global en col·laboració amb el Banc Sabadell i en la que han participat més de 1.000 persones  procedents de 90 països, a més d’unes 200 empreses, centres de recerca, universitats, cambres de comerç i institucions culturals.

Una de les claus  és la reputació. L’Ajuntament de Barcelona amb la Cambra de Comerç també han elaborat l’informe Observatori Barcelona 2023 on es recullen referències a indicadors internacionals  segons els quals Barcelona és una de les millors ciutats del món ciutat per a viure, innovar o invertir.

També a La Vanguardia del 8 de maig (‘Barcelona, pol literari’) ens assabentàvem que a l’escriptora, poeta i assagista Cristina Rivera Garza (Tamaulipas, Mèxic, 1964) li acabaven  d’atorgar el premi Pulitzer i que ella s’havia instal·lat a Barcelona feia més de dos anys i que també hi havia residint una comunitat d’escriptors llatinoamericans de molt nivell citant Laura Restrepo, Juan Pablo Villalobos o Santiago Roncagliolo.

Als escriptors s’ha afegir físics, economistes, enginyers, arquitectes… Tot un fenomen.

Cristina Rivera Garza:

Guimerà es viu

Publicat el dia
///

Àngel Guimerà, és un clàssic amb un reconeixement internacional fora de dubtes i no està en el Pla d’Estudis de l’Institut del Teatre. Cóm és això? Si teniu una estoneta, us recomano visualitzeu el vídeo EXPERIÈNCIA GUIMERÀ, una taula rodona organitzada per l’Ateneu Barcelonès amb Sergi Belbel, Joan Lluís Bozzo, Enric Majó i Carme Sansa, moderats per Joan Martori i amb motiu del centenari de la mort de Guimerà. L’acte no es desenvolupa com si hi hagués un guió, està clar, però va sortint informació de molt interès i sí:  Guimerà és viu.

Domingo Jaumandreu

Publicat el dia
/

El passat 20 de marc a la tertúlia del 7 Portes, vam tenir d’invitat a Domingo Jaumandreu,  llicenciat en Enginyeria Aeronàutica, especialitat en Aeroports, Navegació i Transport Aeri (1974) que ha exercit d’Enginyer de Materials Metàl·lics, Direcció d’Estudis i Projectes de Femsa-Robert Bosch, SA (1974),  Cap de la filial de Barcelona de Direcció Comercial i Recanvis de Femsa-Robert Bosch, SA (1982), Director de la Divisió de Vendes Consum de Barcelona de Sony España, SA (1982),  Director General del Grupo de Productes de Consum de Sony España, SA (1982), Conseller Delegat i Director General de Sony España, SA (1995) i  Vicepresident de Home Network Company Europe Sony Europe B.V. Hifi Europe Business Unit (1999).

Home d’indústria; no només en l’àmbit tècnic, sinó també comercial, no ha tingut vel·leïtats ni acadèmiques ni polítiques. De la seva experiència hi ha molt a aprendre. En Guifré Belloso ha recollit aquests APUNTS de la tertúlia.

1 2 3 … 7