El passat dia 11 vaig assistir a la Tertúlia Nova Ciutat de l’Ateneu Barcelonès que coordina Miquel Barceló i a la que assistia com a ponent Genis Roca que explicà sintèticament l’Informe “Catalunya 2022. RESET. Crida per reactivar el país” , encarregat per Presidència de la Generalitat just el juny del 2020, coordinat per ell juntament amb Victòria Alsina Burguès.
L’informe l’elaborà un grup d’experts, amb independència d’idearis polítics i amb la voluntat de proposar una sèrie d’accions que fossin executables per a qualsevol govern i que permetessin reconstruir el país superant la situació que havia deixat la pandèmia.
Tanmateix l’informe es presentà sense pena ni glòria; no despertà interès, la qual cosa portà a Genís Roca a fer-se una reflexió: “Tenim un país amb un capital humà immens, a primer nivell internacional, amb gent amb experiència, amb ganes d’aportar solucions, no manquen les propostes però no s’executa res, malgrat que hi ha un consens de la seva necessitat”.
Ell no creu en l’Administració, veu el sistema polític immobilitzat per la seva pròpia lògica i confia en les accions individuals. Posa com exemple l’organització recent de la Copa Amèrica a Barcelona i proposa una acció per a moure tot plegat consistent en dotar a la societat civil d’eines per a que puguin fer avaluacions econòmiques de l’acció pública a petita escala, per exemple com funciona una escola, un determinat centre sanitari o una línia d’autobús.
Posar en marxa aquest motor – seria una revolució, segons en Genís – necessitaria de la participació dels mitjans de comunicació a qualsevol nivell ja sigui premsa, audiovisuals, internet… Durant l’etapa de Mas-Colell com a Conseller d’-Economia es va fer obligatori avaluar les grans inversions públiques i es fa però no se’n parla gens d’aquestes avaluacions.
En l’etapa de Pere Aragonès, es va introduir a la llei complementària dels pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern».
De l’aplicació d’aquesta llei no en sé res. La única experiència és a l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies de Sant Adrià aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits. Com que no afecta els pressupostos de la Generalitat -diuen- doncs no cal.
També existeix un Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) que hauria d’anar desbordat de feina, però bàsicament rep encàrrecs d’avaluar polítiques socials. Les polítiques de l’Agència de Turisme, per exemple, no les avalua ningú.
Aquí és on entra la necessària complicitat dels mitjans de comunicació. Jo vaig demanar fa anys a la Conselleria d’Economia l’estudi econòmic del projecte ara anomenat Hard Rock Entertainment World i res, no n’hi havia. Tampoc cap mitjà ha demanat i publicat un estudi d’impacte del projecte de les olimpíades d’hivern, que permetria debatre sobre la seva conveniència.
La revolució que proposa Genís Roca és factible i estaria molt bé, però no sembla gens fàcil.
