Economia - Page 2

Habitatge

Publicat el dia
/
Acabades les festes de Nadal toca  “sant tornem-hi”. El debat de l’habitatge segueix intens. Des de que ho vam tractar  a GARLAIRES l’octubre del 24 amb un article de Jaume Miranda se n’ha parlat moltíssim . El problema deriva d’un mal plantejament de fa molts anys Com explica en Santiago Niño “El 1958, el ministre d’Habitatge, José Luis Arrese, va dir ‘España ha de ser un país de propietarios, no de proletarios” (On Economia 29/12/24) )  i en un període relativament curt l’habitatge va acabar en la cadena especulativa. Més o menys hi ha un consens en que les coses s’han fet malament.
La qüestió, tanmateix, és com trobar ara una solució. No és gens fàcil i s’està debaten molt. Una de les mesures que apunta Andreu Mas-Colell en el seu article “És l’hora de l’habitatge” (Ara, 1/12/24) i que m’ha sembla particularment interessant és la següent :
  • “Que el propietari d’una casa unifamiliar vegi que convertir-la en vuit habitatges li sortirà molt a compte. O que el propietari d’un pis de l’Eixample de Barcelona el pugui subdividir en dos sense demanar la conformitat dels veïns. És cert: aquests propietaris faran diners. Estan en una posició privilegiada. Però si exploten el seu privilegi construint, i no simplement apujant el lloguer, el fi desitjat s’obtindrà: l’oferta augmentarà i la pressió sobre el lloguer baixarà. Surt a compte”.
En Santiago Montero ens aporta també la seva reflexió a  “Habitatge, preus i impostos”.

Mario Draghi dixit

Publicat el dia
//

 

A la Jornada dels Economistes (21/11/24), Pol Morillas Bassedas, ponent en un debat sobre geopolítica,  apuntava la necessitat que, després de la victòria de Trump als EEUU, i la divisió de la supremacia mundial entre Xina i els EEUU, el que més li convenia a Europa era defensar els interessos multinacionals des de Brussel·les,  a la vegada que això ho veia difícil i molt improbable.

Acostumats, com estem,  a esperar un lideratge d’Alemanya, ara les  mirades dels analistes estan posades en la capacitat d’Alemanya d’exercir el lideratge que depèn del resultat de les eleccions previstes per a inicis del 2025. L’article de Guifré Belloso “La fi del govern de Coalició Semàfor”, com sempre molt treballat, aporta bona informació i reflexions sobre la situació i perspectives futures a Alemanya. Pessimista.

La Unió Europa també es podria reforçar sense el lideratge alemany. L’informe de Mario Draghi, més valorat pel broc gros que no pas explicat,  fa una diagnosi magnífica de les possibilitats econòmiques  d’Europa  proposant un full de ruta i tenint en compte també els problemes de governança,  essent partidari que s’acabi amb la possibilitat de que determinades decisions puguin ser vetades per un sol Estat membre.  Europa ha de prendre decisions o posa en perill el seu futur polític i econòmic (Mario Draghi dixit).

L’enganyifa de la cimera (COP29)

Publicat el dia
/

De l’11 al 22 de novembre s’ha celebrat a Bakú (Azerbaidjan) la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2024, més coneguda com a COP29. Us passo, a mode de conclusió, l’ article de Jordi Roca Jusmet, catedràtic de la UB  especialitzat en economia ecològica «Restringir la extracción de combustibles fósiles, el elefante en la habitación de las cumbres climáticas»

Andreu Mas Delblanch dona la seva visió de periodista  a  «La cimera del clima: un fart de riure»

Geografia d’una inundació. La DANA de València

Publicat el dia
////

Isaac Moreno Gallo, és un enginyer d’obres públiques apassionat per l’historia de l’obre civil a l’antiguitat que divulga a través de YouTube.  Ho fa molt bé i  transmet la seva passió, així que  ja compte amb 209 mil subscriptors (!). Entre molt treballs, a Garlaires (04/03/2022) n’havíem comentat un de magnífic  dedicat a l’urbanisme de la Tarraco romana.

Doncs resulta que, sortint de l’àmbit pel qual es conegut, s’ha despenjat amb un documental sobre  l’ordenació urbanística des de mitjans de segle passat a la zona de l’Albufera de València, utilitzant molts recursos cartogràfics disponibles actualment, essencial per entendre la catàstrofe d’aquests dies i les eventuals solucions. Té una durada de 20’. «Geografía de una inundación: la DANA de Valencia» M’ha semblat definitiu. De moment ja porten 450 mil visualitzacions.

Alfonso M. Rodríguez

Publicat el dia
/

Dijous passat (13/02/25) va tenir lloc un acte de record i glossa en forma e sessió necrològica en memòria  del traspassat Dr. Alfonso M. Rodríguez a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (RACEF) amb la intervenció de Dídac Ramírez, Antonio Terceño i Antonio Argandoña que van tractar respectivament els aspectes humans, científics iinstitucionals. Es pot visualitzar l’acte a l’enllaç de YouTube.

09/11/24

Ens ha deixat aquests dies Alfonso Rodríguez (94 anys), que fou catedràtic d’economia al Departament de Matemàtiques de la UB. Es conegut, per tant, de moltes generacions d’economistes. En el meu cas, que em vaig llicenciar a la UAB i vaig fer el doctorat a la UB, va estar en el tribunal de la meva tesi doctoral.

També us recomano que doneu una mirada al seu CV, en aquest cas podria ser la base d’una novel.la. Nascut a Zamora, estudià peritatge mercantil (any 1948), després professor mercantil, intendent mercantil, ciències polítiques i, econòmiques, doctor (1966), dret (any 2010)… estadístic, censor de comptes, inspector d’hisenda… catedràtic…acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financers…

Va crear un model matemàtic per l’anàlisi de les operacions financeres extraordinàriament rigorós. Però, com ell lamentava, el seu gran problema és que no dominava prou l’anglès. Era una altra generació que no deixa de tenir la seva importància. Tanmateix, el seu model, no és conegut, però està fet i segueix i seguirà sent potent.

Anton Costas

Publicat el dia
/

L’Anton Costas ha fet una xerrada al Cercle d’Economia dins d’un cicle dedicat a ‘Les persones del Cercle” que m’ha semblat molt interessant (29/10/2024). El Cercle ha preparat una pàgina de síntesi , molt ben feta, on es veuen les possibilitats que la tecnologia disponible ofereix per a comunicar, i on trobareu l’enllaç del vídeo de la xerrada, el seu CV o les principals afirmacions que fa.

Democràcia i prosperitat econòmica

Publicat el dia
//

Recordo haver escoltat més d’una vegada el discurs d’algun defensor del principi de que el mercat te capacitat per arreglar-ho tot, segons el qual  els països pobres ho eren no aplicaven correctament aquest principi. Ara – permeteu-me l’acudit – amb el premi Nobel als economistes  Daron Acemoglu, Simon Johnson y James A. Robinson es podria dir ‘és la política, estúpid’. Segons ells la democràcia a llarg termini és font de prosperitat que, en visió dual, seria la manca de democràcia pot ser causa del fracàs econòmic, visió  que lligaria amb la tesi del Nobel Amartya Sen que considerava la necessitat de la democràcia per lluitar contra la fam i la pobresa.

En economia regne la complexitat i la incertesa i els economistes sempre haurien de ser modestos, potser eclèctics també.

En relació als Nobel del 2004 passo l’enllaç de la justificació del seu treball que publica l’organització del premi Nobel però també la nota que publicada quan va rebre el premi fronteres del conocimiento (2016) que trobo que està molt bé. Crec que en el jurat del premi de 2016 hi havia l’Andreu Mas-Colell.

Acemoglu, ja sigui amb Johnson o amb Robinson, té diversos best-sellers d’economia explicant la importància que tenen les institucions. Fou el director de la tesi de Mònica Martínez Bravo, actual consellera de drets socials del govern de la Generalitat i també va participar a les Jornades del Cercle d’Economia del juny de 2021.

Pau Solanilla i la Marca Barcelona

Publicat el dia

Dins d’un context d’economia global, que fa a Barcelona atractiva per empeses, visitants o treballadors ? Hi ha una política municipal al respecte ? Què pot i què vol ser Barcelona ?

Dons el  passat 17 d’octubre de 2024  vaig presentar la conferència de Pau Solanilla a l’Ateneu Barcelonès «Marca Barcelona. Posicionament, reputació i competitivitat» Em va agradar molt, tot una tesi i tot una estratègia. Ho podeu veure en el vídeo.

També us pot interessar la recomanació que ens va fer del llibre ‘Les ciutats creatives’ de Richard Florida. He trobat una entrevista que li fa Moisés Naím, és curteta però està prou bé.

Pasqual Maragall i el 47

Publicat el dia
//

La llei de rendiments decreixents, que formulà David Ricardo, afirma que cada vegada s’obtindrà menys producció addicional quan s’afegeixin quantitats addicionals d’un input mentre els altres inputs romanguin constants. Això s’aplicava al sòl agrari. A mesura que t’allunyaves del centre el rendiment decreixia fins arribar a cero (igualtat ingressos i despeses). Si , per qualsevol raó, per exemple millores de transport, es produís una millora que desplacés el ‘rendiment cero’, tots els rendiments es veurien afectats positivament. Aquesta idea la considerà Pasqual Maragall a la seva tesi doctoral i pogué portar-la a la pràctica. Si arregles Torre Baró, se’n beneficia des de Sant Andreu a l’Eixample o Pedralbes i tota la AMB.

Tant ho va aplicar, que economistes molt rellevants, com ara en Cinto Ros Hombravella, consideraven que les transformacions  assolides per la política urbanística de Maragall als barris,   superava a les dels Jocs Olímpics.

Explico  això després de veure la pel·lícula ‘El 47’ que  em va impressionar i on en Pasqual Maragall també n’és protagonista. A part de la tesi, era una gran persona. El vaig conèixer com a professor a la UAB, com a president d’Iniciatives on jo treballava  i també a Sant Adrià on ell i  l’Hereu van ser els alcaldes que ens van tractar amb més respecte i consideració. El protagonistes son un lluitadors socials, per necessitat i per tirar endavant. Uns lluitadors  molt propers. I en Maragall, no se si de la manera com explica la pel·lícula, però  els hi va fer cas i costat que és una cosa extraordinària.

Si aneu a veure-la – ho recomano- tranquils que no va d’economia, és emotiva totalment, però sí, hi ha un fons econòmic rellevant.

Natura sagrada

Publicat el dia
//

Jordi Roca Jusmet, catedràtic d’economia de la UB i co-autor amb Joan Martínez Alier del clàssic Economia ecològica y política ambiental (FCE 3era.Ed. 2019) m’envia la recensió  del darrer llibre de Joan Martínez Alier, “Land, water, air and freedom. The making of world movements for environmental justice”, que es pot descarrerar lliurement per capítols. El llibre – el pensament de Joan Martínez Alier – que qüestiona el diner com a mesura de la importància de les coses,  és una anàlisi empírica i una reivindicació de l´ecologisme dels pobres.

L’aigua val més que l’or diuen en un conflicte en una mina de Perú. Està clar, “es de necio confundir valor y precio”. El dubte que em queda és si per a fer transformacions socials importants, tals com les que requereix l’ecologisme, no s’ha de ser una mica o bastant maquiavèl·lic.

…

Es pot  apel·lar  al caràcter sagrat d’elements de la natura com a espècies animals o arbres, rius o muntanyes. Es comenta al llibre. A Japó crec que ha funcionat.

Un exemple més a prop ens el dona Josep Gordi, doctor en Geografia, sobre el vincle que sovint s’estableix entre la espiritualitat i la conservació del bosc explicant el bosc d’avets de la comunitat de Comunitat de Camaldoli (Itàlia) L’article “El capital espiritual i la conservació dels boscos” me l’envià Ricard Estrada Arimon.

No em semblaria pas malament treure els temes ecològics de l’economia. Però ha d’haver-hi consciència i consens, és clar.

1 2 3 4 … 8